Resultats de la cerca
Es mostren 436 resultats
olor
Biologia
Química
Impressió que certes emanacions volàtils produeixen en l’òrgan de l’olfacte.
Bé que hom creu que passen de 400 les olors diferents que l’home pot captar, és possible de reduir-les a 6 de fonamentals etèria fruita, fragant flors, resinosa, picant, pútrida fètida i de cremat Llurs interrelacions poden ésser sistematitzades en forma de prisma Un gran nombre de les substàncies més flairoses tenen molècules suficientment volàtils perquè siguin vehiculades pel moviment de l’aire Moltes de les que presenten una bona solubilitat a l’aigua i als greixos són bones oloroses i, per contra, moltes de les solubles només en aigua o només en greix no tenen olor Dels…
olor
Substància que emet una olor agradable, emprada per a perfumar; perfum.
olor
Biologia
Química
Partícules emanades d’un cos que afecten agradablement l’olfacte (per oposició a pudor).
olor
Biologia
Química
Partícules emanades d’un cos que afecten agradablement o desagradablement l’òrgan de l’olfacte.
gerani d’olor
Pelargonium capitatum
(CC0)
Nom de diferents espècies de Pelargonium, família de les geraniàcies.
Aquests geranis són cultivats per l’aroma de les seves fulles i tiges Normalment es cultiven com a ornamentals, però diverses espècies s’utilitzen en la indústria cosmètica per a l’obtenció d’olis essencials Cada espècie té un tipus de fulla i una aroma característics les seves flors són, en general, petites i poc vistoses, a diferència dels geranis típics Les espècies més cultivades són Podoratissimum la malvapoma, Pcapitatum malva-rosa, Ptomentosum , amb olor de menta, i Pradens
aigua d’olor
Farmàcia
Química
Perfumeria
Nom genèric de les solucions alcohòliques d’olis essencials utilitzades com a perfums i cosmètics.
D’ús corrent fa algunes centúries, modernament han estat en part substituïdes pels extrets florals, més concentrats No obstant això, han conservat tota llur popularitat l’aigua de lavanda i l’aigua de Colònia
gram d’olor
Botànica
Planta herbàcia de rizoma fibrós, de la família de les gramínies, de tiges de 10 a 80 cm, de fulles estretes i d’espícules reunides e tirs.
Es fa sobretot en parts silicícoles de muntanya mitjana i alta
pèsol d’olor
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, una mica pubescent, de tiges alades de 50 a 200 cm de llargària; de fulles compostes de dos folíols, terminades en circell i amb estípules mig sagitades; de flors purpúries, grosses, oloroses, agrupades en raïms pauciflors o àdhuc uniflors, i de fruits en llegum.
Endèmica de la Itàlia meridional i de Sicília, és conreada com a ornamental
cigne mut
cigne mut
© Fototeca.cat
Ornitologia
Cigne d’uns 150 cm de llargada, amb el bec de color de taronja i amb una excrescència negra en forma de tubercle.