Resultats de la cerca

L’oracle reuneix en ell els grans temes religiosos de l’endevinació i del lloc sagrat És un fet la creença —encara viva entre els pobles primitius— que, en determinats llocs, hom pot obtenir respostes divines Pròpia de totes les religions orientals antigues, aquesta creença atenyé la seva importància màxima a Grècia Ultra l’oracle de Zeus a Dodona, existiren altres centres d’endevinació, pel damunt dels quals sobresortí el de Delfos Aquest, que gaudí d’una autoritat religiosa sobrenatural, determinà fins i tot la línia d’actuació política de les ciutats estat gregues També a la Itàlia antiga…

El seu ritme és descendent Fou emprat en l’epopeia, la poesia religiosa oracles i la lírica coral, sovint combinat amb l' espondeu

Hom pot ésser-ho a títol particular o vinculat a alguna institució religiosa A Grècia, per exemple, els endevins es reunien entorn dels oracles oracle, i a Roma se'n formaren collegis sacerdotals

Malgrat llurs diferències, en tots aquests cultes es donen les circumstàncies següents sincretisme iniciació reunions comunes públiques i privades d’adeptes a diferents divinitats, on acudeixen iniciats i no-iniciats presència de la divinitat, dalt del seu “cavall”, en el moment del trànsit, i planteig de consultes dels fidels comunicació directa, i també mitjançant els oracles, amb les divinitats —part més important del culte— celebracions segons un calendari fix i en ocasions especials ritus per a demanar favors, per a donar gràcies i per a propiciar els ésser divins un ritual…

Originàriament és el qui parla en nom del déu i n'anuncia la voluntat Així, entre els grecs, era el qui interpretava els oracles oracle també entre els hebreus el nabí era bàsicament un visionari extàtic D’ací vénen els sinònims de vident, endeví Al llarg de l’evolució del profetisme bíblic, el mot finalment indicà només els homes reconeguts com a autèntics inspirats, que rebien les comunicacions divines també en somnis o en visions, o per inspiració interior, i sovint eren taumaturgs Llur paper fou decisiu en la vida del poble d’Israel La tradició judeocristiana n'ha reservat el…

És realitzada en dues formes fonamentals per mitjà dels signes externs o bé a través de manifestacions de la divinitat En el primer cas, hom observa atentament els astres, els ocells, les vísceres de la víctima sacrificada aruspicina, el foc piromància, el fum, les mans quiromància, etc En el segon, són tinguts en compte els somnis oniromància o els oracles oracle com a manifestacions de la divinitat Pròpia dels pobles orientals, la màntica, des dels astròlegs babilonis fins als sacerdots romans, constituí un factor important en la història de les antigues religions, amb les…

El nom fou aplicat especialment a diverses profetesses, sempre verges, de temperament esquerp i apassionat, en les quals els antics reconeixien una inspiració divina, procedent d’Apollo, i, per tant, la virtut d’emetre oracles Llur història és una de les més obscures i complexes de l’antiguitat hom no en parla fins a les acaballes del segle VI aC, però gaudiren aviat, gairebé arreu, d’un gran predicament social i polític Hom en coneix fins a deu, localitzades en diversos indrets Al món oriental i grec, les més famoses eren la de Marpessos, a l’Àsia Menor, al SE de Troia la d’…

A l’interior, tret dels casos de Sethi I, Ramsès II, Merenptah i Ramsès III, l’autoritat del faraó decau ràpidament, cosa que afavoreix l’ascensió del clergat d’Ammó, beneficiari d’innombrables donacions dels reis L’economia pateix la manca d’un poder fort i el país s’empobreix La corrupció administrativa i el lladronici esdevenen cosa normal saqueig sistemàtic de la necròpoli tebana A l’exterior, la política ofensiva de la dinastia XVIII a Síria-Palestina és continuada, sense tant d’èxit, per Sethi I i Ramsès II A partir, però, de la XX es torna defensiva i el camp de batalla passa d’aquesta…

El seu nom va íntimament relacionat amb Pitó

El terme que ve del grec ψαλμόζ, traducció de l’hebreu mizmor , designa actualment només els cants d’ús cultual, bé que originàriament podia ésser de caràcter tant profà com sagrat Hom desconeix la manera com eren cantats les cantilenes sinagogals i la tradició litúrgica cristiana salmòdia no en reflecteixen l’estil primitiu Els salms de lloança i d’aclamació acompanyaven la celebració diària del culte o la dels dies festius els de súplica, amb la corresponent acció de gràcies, devien néixer, igual que els cants de victòria, en ocasió d’esdeveniments singulars, tant personals com de tot el…