Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
oratòria
Literatura
Art d’expressar-se, de parlar en públic (en una reunió, en una assemblea), en tant que és estudiada en la seva actuació pràctica, en les seves manifestacions històriques, en la seva evolució a través d’èpoques determinades en diversos pobles o en els diversos oradors.
A l’antiguitat clàssica, a Grècia es desenvolupà aviat, relacionada amb l’estructura de la polis, amb les assemblees lliures i els tribunals populars Els primers testimonis indirectes es troben en les obres dels historiadors del segle V aC Heròdot i, sobretot, Tucídides, que intercalen discursos en les seves descripcions Posteriorment, mentre Lísies, amb la seva sobrietat, fixa l’oratòria judicial, Isòcrates, Demòstenes i Èsquines abracen amb llur activitat tots els gèneres oratoris, en creen els models definitius i posen les bases de la futura gran eloqüència romana Encara apareix, però, la…
tribuna
Arquitectura
Lloc elevat, amb ampit, des d’on els oradors parlen en una assemblea.
Deriva del lloc anàleg des d’on parlava el tribú a l’antiga Roma
rètor
Història
A la Grècia antiga, nom amb què eren designats els oradors i mestres d’eloqüència.
míting
Míting polític
© Fototeca.cat-Corel
Acte públic de propaganda, especialment sobre qüestions polítiques o socials, en què intervenen un o diversos oradors.
plural de modèstia
Gramàtica
Forma fictícia de plural amb valor de singular usada per oradors o escriptors per atenuar la pròpia personalitat.