Resultats de la cerca

Atorgava les autoritzacions de càrrega i descàrrega de mercaderies al port de la ciutat i n'ordenava el dipòsit a la duana si el mercader no en pagava prèviament els drets

Cal cercar-ne l’origen en algunes disposicions islàmiques dels s VIII i IX que obligaven jueus i cristians a dur vestits distints dels dels musulmans Als països cristians hi ha una disposició anàloga del concili IV del Laterà 1215 L’obligació de la rodella fou establerta per Benet XIII 1415 en una butlla que ordenava també la separació de jueus i cristians en barris independents Desaparegué al s XVIII El règim hitlerià en féu reviure l’ús sota la forma de l’estrella de David groga

Anava firmat pel rei personalment i duia el segell reial en relleu

A la corona catalanoaragonesa el títol aparegué per primera vegada a Sicília sota Pere el Gran en termes que no precisen si tenia cura del patrimoni reial o de l’erari 1282 el primer que posseí el càrrec fou el jueu Jusef Ravaya Aquest càrrec fou imitat aviat als estats patrimonials el 1284 fou nomenat com a tresorer Bernat Escrivà Les funcions del tresorer reial foren delimitades per les ordinacions de Pere el Cerimoniós del 1344 estava subordinat al mestre racional i havia de fer els pagaments que aquest li ordenava, guardar el tresor reial i ingressar a la tresoreria els…

Plató féu de la intuïció una forma de coneixement superior, al qual s’ordenava el coneixement deductiu, i que tenia per objecte la visió de les idees L’escolàstica li donà una funció parallela —possibilitar la visió beatífica— i la distingí de l’abstracció Per a Descartes la intuïció es referia al coneixement de les evidències més simples, com ara el cogito , però fou Spinoza qui en sistematitzà l’aportació fent-ne un coneixement de tercer grau, cert i infallible, que aporta la pau a l’esperit amb el saber suprem que li proporciona Kant només admeté una intuïció empírica, o…

El principi fonamental de l’arianisme fou l’afirmació de la unicitat i de la transcendència de Déu Per Déu, Ari entenia el Pare i, en conseqüència, el Fill necessàriament era una criatura de la qual el Pare s’havia servit com a instrument per a la creació, puix que el món contingent no pot establir contacte directe amb Ell Aquesta doctrina, fonamentada en equívocs lingüístics, era destinada a tenir èxit més a Orient que no pas a Occident entre els mateixos bisbes, perquè l’episcopat, com a classe, havia pres una actitud teològica determinada pels interessos polítics Hi hagué excepcions en…

A la darreria del s XIX, Emili Grahit recordà en la Revista de Girona 1894, 1895 alguns aspectes bèllics de la seva ciutat, sobretot els setges que patí en diverses guerres De fet, la problemàtica dels setges és la que més ha interessat durant molt temps Destaquen treballs com els de M Bruguera 1871-72 i JR Carreras i Bulbena 1914 sobre els defensors de Barcelona en 1713-14 d’E Arderiu sobre el setge de Lleida durant la guerra de Successió 1911 de J Ayneto sobre el setge de Lleida del 1646 1916, i de P Prieto Llovera sobre els setges lleidatans en general 1945 Els darrers anys, JL Gonzalo, A…

Des dels inicis, l’elaboració de censos respon a la necessitat dels poders públics de disposar d’un instrument per a dur a terme amb la major eficàcia determinades funcions, com són la recaptació d’impostos o el reclutament A mida que l’estat ha anat guanyant en poder i complexitat, els censos han esdevingut més comprensius i detallats i, al mateix temps, han esdevingut una de les fonts principals dels estudis demogràfics En els censos generals hom fa figurar diverses dades que illustren sobre l’edat, el sexe, l’estat civil, la instrucció i la professió dels individus, així com d’altres de…

La força organitzada adopta la forma d’estat, el qual s’eleva per sobre de la societat tot adoptant un to d’imparcialitat i de neutralitat El dret expressat per la llei sembla ésser la lliure voluntat general de tota la societat però, de fet, la llei no expressa aquesta voluntat general, sinó les relacions econòmiques, polítiques i ideològiques L’estructura econòmica de la societat és constituïda per les forces productives i les relacions de producció, i és sobre aquesta base que s’aixeca la superestructura jurídica i política de la societat l’estat i les seves institucions Les relacions…