Resultats de la cerca
Es mostren 178 resultats
butaca d’orelles
Butaca d’orelles
Tecnologia
Butaca de respatller alt que presenta a banda i banda amples incurvatures que permeten de recolzar-hi el cap.
cerumen
Anatomia
Substància cerosa, groguenca, greixosa, barrejada amb cèl·lules de descamació epitelial, que és produïda en les glàndules del conducte auditiu extern ( glàndules ceruminoses
) i que pot arribar a obstruir aquest conducte ( ceruminosi)
.
orella
Martell amb dues orelles
(CC0)
Oficis manuals
Cadascun dels dos apèndixs simètrics que, en alguns martells, desclavadors i altres eines, serveixen per a agafar entre ells la cabota del clau que hom vol arrencar.
binaural
Física
Dit de l’audició de sons mitjançant les dues orelles i referit tant a l’excitació com a la sensació.
Hom anomena diòtia el cas en què l’excitació o la sensació són idèntiques per a les dues orelles, i dicòtia si són diferents La diferent posició de les orelles en l’espai permet endevinar la posició del focus que radia l’energia sonora L’audició binaural és indispensable perquè la sensació sigui estereofònica
yātāǧān
Militar
Sabre turc, més aviat curt, d’un sol tall, que descriu una línia corba en dos sentits oposats.
El mànec, generalment de vori o d’os, acaba en forma de dues grans orelles
gall de baralla
Baralla de galls
Arts de l'espectacle (altres)
Gall que té un fort instint de lluita i que hom sol aprofitar, degudament ensinistrat, per a les bregues de galls.
És un gall de línies esveltes, musculós, de potes llargues i cap erecte, amb les orelles i la cara vermelles
anell de retenció
Tecnologia
Anell metàl·lic, obert, que per deformació elàstica pot ésser introduït en la ranura mecanitzada sobre la perifèria d’un eix ( anell d’exteriors
), o en la d’un allotjament cilíndric ( anell d’interiors
), i impedeix el moviment axial relatiu entre dues peces.
N'hi ha de certs tipus que estan proveïts de sengles orelles foradades en llurs extrems, per on s’introduiexen les puntes d’unes alicats especials que en faciliten el muntatge
marmosa
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels marsupials, de la família dels didèlfids, que atenyen de 8,5 a 19 cm de longitud, amb el cos esvelt i el pelatge curt de color gris fosc o terrós vermellós.
El cap és gros i proveït d’orelles arrodonides Les marmoses duen una vida solitària i s’alimenten de fruita i petits animals Viuen a l’Amèrica Central i del Sud
petxina variada
Petxines variades
Manfred Heyde (cc-by-sa-3.0)
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids, de 5 a 8 cm de diàmetre, amb les dues valves convexes, bé que l’una ho és més que l’altra.
Té la closca amb dibuixos de coloració grogenca, vermellosa i negra, amb plecs radials alternats amb solcs i amb les dues orelles de la xarnera desiguals, i habita en els fons de sorra