Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
orquestració
Música
Manera de distribuir les diferents parts d’una composició simfònica entre els distints instruments que formen l’orquestra i d’agrupar alguns d’aquests per obtenir determinats efectes tímbrics.
L’orquestració del s XVIII anà adquirint complexitat i es beneficià de l’aparició de nous instruments, fet que continuà al s XIX El Grand traité d’instrumentation de Berlioz influí damunt el Grup dels Cinc i MRavel i introduí els extensos canvis en l’orquestració actual
orquestració
Música
Instrumentació per a orquestra.
El concepte d’orquestració també s’utilitza per a designar el tipus de plantilla instrumental d’una obra sempre que sigui d’una extensió més o menys considerable i contingui un cert nombre d’instruments prefixats, que es defineixen com a plantilla orquestral La plantilla orquestral pot variar segons les necessitats del compositor o l’orquestrador i segons cada època, però hi ha models estàndard que se solen designar amb els noms d’’orquestració a 2’, ’orquestració a 3’, i ’orquestració clàssica’, entre d’altres Els dos primers casos indiquen…
sinfonietta
Música
Obra orquestral de característiques semblants a una simfonia però de dimensions -i, sovint, d’orquestració- més reduïdes.
El terme s’usà principalment al segle XX M Reger, S Prokof’ev, B Britten, BJ Martinu, però el 1880 N Rimskij-Korsakov ja compongué una Symphoniette sur des thèmes russes , opus 31, i l’any 1841 Schumann havia pensat a donar el nom Symphonette a la composició que acabà anomenant Overture, Scherzo und Finale , opus 52 Alguns compositors han utilitzat altres denominacions de connotacions similars a les de sinfonietta , per exemple Britten en la seva Simple Symphony , opus 4
instruments de fusta
Música
En la classificació convencional, grup d’instruments de vent de l’orquestra que comprèn la família de les flautes (flauta, flautí, etc.), la dels instruments de doble llengüeta (oboè, corn anglès, fagot, contrafagot, etc.) i la dels intruments de llengüeta senzilla (clarinet, saxòfon, etc.).
Amb els instruments de metall formen els dos grups amb els quals convencionalment es classifiquen els instruments de vent Aquesta classificació convencional dels instruments -anterior a classificacions més sistemàtiques com la de Hornbostel-Sachs classificació dels instruments , emprada de forma majoritària- agrupa els instruments segons les seves característiques tímbriques, d’agilitat o bé d’expressivitat i segons la seva funció habitual a l’orquestra És, doncs, una classificació útil en els estudis d’orquestració o de composició, però data d’una època en què els instruments…
klangfarbenmelodie
Música
Successió de notes instrumentades amb timbres diferents (la seva traducció seria ’melodia de timbres’), sia en forma de melodia o de nota repetida.
Fragment de l’orquestració d’A Webern del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach © Fototecacat/ Jesús Alises El terme fou establert per A Schönberg al seu Harmonielehre 1911 i se’n troben exemples a les seves Cinc peces per a Orquestra , opus 16, especialment a la tercera, titulada Farben ’Colors’, així com a les Cinc peces , opus 10, d’A Webern, i a la transcripció orquestral que aquest mateix autor feu del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach Aquest recurs timbricocompositiu ben aviat situà el timbre al mateix nivell que altres paràmetres compositius que fins…
arranjament
Música
Reelaboració d’una obra musical per a instruments diferents dels de la peça original.
El terme té un sentit molt ampli, i pot emprar-se per a qualsevol obra musical basada en material preexistent o que en contingui algun fragment Inclou la transcripció dpeça per a un instrument per al qual no fou concebut, la reducció per a piano d’obres simfòniques i òperes, l’adaptació -generalment amb finalitats pedagògiques- de peces d’una gran dificultat tècnica, i l’orquestració, és a dir, la instrumentació d’una peça per a un grup d’instruments diferent de l’original Des del Renaixement ha estat freqüent l’arranjament fet per l’autor de l’obra original o per un altre compositor En la…
disposició
Música
Situació relativa de les notes d’un acord.
En funció dels intervals entre les notes d’un acord es parla de disposició tancada quan les notes que el constitueixen, excepte el baix, no poden estar més juntes de disposició oberta quan les mateixes notes mitjançant canvis d’octava estan més separades, o de disposició mixta quan una part de l’acord té una disposició tancada, i l’altra part, una disposició oberta ex 1 Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises S’entén per disposició tímbrica d’un acord la manera en què aquest està instrumentat, tenint en compte la relació que hi ha entre la collocació de les notes de l’acord quant al registre i…
música de Bilbao
Música
Música desenvolupada a Bilbao (País Basc).
El seu nom en basc és Bilbo Des del punt de vista musical, Bilbao no començà a destacar fins al final del segle XVIII El primer teatre es construí cap al 1799 i al principi del segle XIX fou fundada una Sociedad Filarmónica Un dels seus membres fou, després de les guerres napoleòniques, Juan Crisóstomo de Arriaga, un gran compositor romàntic que morí prematurament a París quan només tenia vint anys El 1817 es construí un segon teatre, l’Arriaga Com a tot el nord de la Península Ibèrica, a Bilbao és molt apreciat i cultivat el cant coral La Coral de Bilbao, una de les més actives, fou fundada…
crítica musical
Música
Criticar, del verb grec kríno, significa, primerament, ’separar’ i d’aquí ’decidir’ i ’jutjar'.
El crític és aquell que sap posar-se en la posició del jutge i decidir quina és la bona música, la bona interpretació Un dels principals objectius de la teoria de la crítica és intentar determinar qui és, en el fons, el jutge de la música, què és el que jutja i quin és el fonament del judici del crític Una de les respostes més freqüents és la següent "el jutge suprem i únic de la Música és l’oïda" BJ Feijoo Però cal veure en què consisteix aquesta oïda és històrica, social, individual, natural L’oïda com a jutge s’ha oposat tradicionalment a la vista, que veu les relacions dels elements…
instrumentació
Música
Decisió sobre el timbre o els timbres d’una composició mitjançant una plantilla instrumental, i la manera de combinar i ajuntar els instruments d’aquesta, després de l’estudi i coneixement de les propietats, capacitats i possibilitats tímbriques dels instruments que la formen.
Tot i que la plantilla instrumental és de lliure elecció per part del compositor o l’arranjador segons les seves necessitats expressives i les de la mateixa obra, cal tenir present que, a part dels factors musicals, en aquesta elecció influeixen o han influït decisivament factors extramusicals de caràcter geograficocultural, funcional o historicoestilístic, entre d’altres el gamelan del sud-est asiàtic, per exemple, té poc a veure amb una orquestra simfònica occidental quant a timbre i a expressió artística, ja que els entorns culturals i geogràfics de l’un i de l’altra són diferents Una obra…