Resultats de la cerca
Es mostren 181 resultats
batement
(a) Superposició de dues ones d’igual amplitud i freqüències semblants, i (b) ona que resulta de la superposició, amb una amplitud modulada que oscil·la la sinuositat (línia de traços)
© fototeca.cat
Física
Oscil·lació que presenta l’amplitud de vibració de l’ona resultant de la interferència de dos trens d’ones de freqüències pròximes; el nombre de batements per segon és igual a la diferència entre les freqüències dels dos trens d’ones.
Aquest fenomen és aprofitat en acústica per a mesurar freqüències hom mescla la freqüència el valor de la qual vol mesurar amb una que sigui coneguda i propera, i obté així uns batements de freqüència iguals a la diferència entre les dues freqüències mesclades
relació de compressió
Tecnologia
En els motors endotèrmics, relació entre el volum comprès pel cilindre més la cambra de combustió quan l’èmbol es troba en el punt més baix de la seva carrera i aquest mateix volum quan l’èmbol és en el punt més alt.
És una dada important perquè el rendiment tèrmic del motor és més gran com més alta és aquesta relació En els motors d’explosió oscilla entre 91 i 10,81 relacions de compressió més altes provoquen l’autoencesa de la mescla i en els dièsel oscilla al voltant de 201
nas
Tall sagital del nas humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’olfacte dels vertebrats, de conformació molt diversa, que consta bàsicament de dues bosses —o una (ciclòstoms)— situades a la part anterior del cap i obertes a l’exterior per un nombre d’orificis que oscil·la entre els dos parells per bossa (peixos) i un orifici per bossa (els altres vertebrats).
En els ciclòstoms, l’única bossa s’obre a l’extrem del musell o a la part superior del cap En tots els vertebrats, llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis, les cavitats nasals es comuniquen a través del sostre de la boca amb la faringe i formen les coanes, la qual cosa permet que, a més d’acomplir la funció olfactòria, serveixin com a vies respiratòries A l’interior d’aquestes bosses hi ha cèllules olfactòries, i en els rèptils i els mamífers apareixen els carnots, a fi d’augmentar la superfície olfactòria i de condicionar l’aire En els ocells, el nas és molt poc desenvolupat…
oscil·lació
Cadascun dels moviments d’anada o de tornada d’un cos que oscil·la.
peridotita
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia bàsica, de color fosc.
El seu contingut en sílice oscilla al voltant del 40% conté molt poc quars o no en té, i no conté feldespats La densitat d’aquest tipus de roca oscilla entre 3 i 3,5 Els minerals predominants són l’olivina i els piroxens Des d’un punt de vista econòmic, les peridotites tenen importància perquè molt sovint contenen espècies minerals particulars, com ara el crom, el níquel i el platí natiu
ondeta
Matemàtiques
Funció amb un valor mitjà igual a zero que oscil·la en un interval finit.
proteïnèmia
Biologia
Concentració de proteïnes a la sang.
Normalment oscilla entre 55 i 80 g/l
amoniúria
Biologia
Presència d’amoníac a l’orina.
En condicions normals oscilla entre 0,4 i 1 g/dia
rellotge de pèndola
Tecnologia
Rellotge fix en què l’oscil·lador és una pèndola.
Normalment la pèndola oscilla en un pla, però també hi ha rellotges fornits d’una pèndola cònica