Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
reacció oscil·lant
Química
Tipus de reacció en què, després de formar-se, els productes transformats tornen a l’estadi de reactius, els quals al seu torn tornen a donar els productes i, així, successivament.
La més coneguda és la de Belousov-Zhabotinski Actualment, hom en coneix una trentena, que es caracteritzen pel període durada i l’amplitud diferència entre la concentració màxima i la mínima En una reacció oscillant hom pot distingir dues etapes fonamentals En la primera són obtinguts els productes que seran reactius en la segona Els productes de la segona han d’ésser equivalents als reactius de la primera, per a continuar l’oscillació és el procés anomenat autocatàlisi
circuit oscil·lant
Electrònica i informàtica
Circuit que posseeix una inductància L
i una capacitat C
determinades i una resistència R
molt petita, capaç de produir oscil·lacions elèctriques a una freqüència que depèn dels valors de R, L
i C
.
Aquesta freqüència és donada per la fórmula i és aproximadament igual a la de ressonància f 0 quan R és petita
eixugaparabrises

Eixugaparabrises
Transports
Aparell que serveix per a apartar l’aigua de la pluja o la neu que cau sobre el parabrisa o el vidre del darrere del vehicle i dificulta la visibilitat.
Té un moviment oscillant alternatiu, i duu una peça de goma que refrega el parabrisa Generalment hi van dos eixugaparabrises, acoblats mecànicament, que funcionen mitjançant un motor elèctric
zona d’oscil·lació
Ecologia
Zona marina on domina el moviment bidireccional de l’aigua segons un eix vertical.
Aquest moviment oscillant, de vaivé, decreix a mesura que augmenta la fondària La zona d’oscillació es troba per sota de la capa d’aigua en la qual l’hidrodinamisme és totalment turbulent, a causa del trencament de les onades, i no hi ha cap direcció predominant de circulació
cernedor
Tecnologia
Màquina destinada a classificar els produtes de la molta (aliments, productes químics polvoritzats, sorres, etc.) segons la mida de les partícules.
Poden ésser de dos tipus cilíndrics, amb moviment rotatiu, i de garbell, amb moviment oscillant acompanyat a vegades d’un sotragueig D’acord amb el tipus de treball a què va destinat el cernedor, pot ésser telat amb tela de seda o metàllica o amb planxa de metall perforada
condensador variable
Electrònica i informàtica
Condensador constituït per un grup d’armadures metàl·liques mòbils que poden desplaçar-se o girar en relació amb un altre grup d’armadures fixes.
Amb aquest moviment hom aconsegueix de fer variar la capacitat entre uns certs límits pel fet de variar la superfície entre armadures Aquests condensadors són emprats en radiotècnia per a modificar la freqüència d’un circuit oscillant a fi de sintonitzar una ona, i són anomenats aleshores condensadors de sintonia
ondòmetre
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar longituds d’ona o freqüències d’ones radioelèctriques.
Consta essencialment d’un circuit oscillant la freqüència del qual pot ésser ajustada mitjançant un condensador variable calibrat Els ondòmetres poden ésser de ressonància o d’absorció també hi ha aparells més precisos, com el d' Armagnat o el de Ferrie , i especialment els ondòmetres heterodins, que efectuen un heterodinatge entre l’ona a mesurar i la generada a l’aparell
gravímetre
Geologia
Aparell que serveix per a mesurar l’anomalia de l’acceleració de la gravetat.
Hom empra fonamentalment dos tipus de gravímetres els dinàmics i els estàtics Els primers es basen en la mesura del període d’oscillació d’una massa oscillant sotmesa a la força de la gravetat i a una altra força o parell antagònics Els segons, que són els més emprats, es basen en la mesura de la posició d’equilibri d’una massa sotmesa a la força de la gravetat i a una altra força o parell antagònics
antera
Anatomia vegetal
Part superior de l’estam, on es forma el pol·len.
Representa un conjunt d’esporangis microsporangis reunits, els sacs pollínics , habitualment en nombre de quatre, agrupats en dues teques, unides entre elles i amb el filament per un connectiu Pot inserir-se el filament per la base basifixa o pel dors dorsifixa en aquest darrer cas pot ésser oscillant versàtil Un cop format el pollen, un teixit mecànic endoteci en provoca la dehiscència, sigui per una fissura longitudinal a cada sac pollínic dehiscència longitudinal, sigui per un trau curt dehiscència poral
màquina desgranadora
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a separar la grana (llavor) del cotó de les fibres que l’envolten.
N'hi ha de dos tipus en la de serres circulars saw gin , aquestes ressurten entre els barrots d’una reixa i obliguen la fibra a passar entre ells la llavor, més grossa, no pot passar i en queda separada l’altre tipus és basat en un cilindre recobert helicoïdalment per una corretja de cuir amb les espires separades lleugerament les ranures subjecten i arrosseguen les fibres una làmina d’acer flexible no deixa passar les llavors, i una segona làmina oscillant les arrenca McCarthy gin