Resultats de la cerca

La fixació dels seus termes s’inicià al s XIII, però variaren sovint fins al s XVIII Té l’origen, generalment, en antigues demarcacions geogràfiques o polítiques antics pagi , vescomtats i comtats, que perpetuaren així interessos particulars o feudals Algunes sotsvegueries oscillaren, en llur dependència, entre les vegueries veïnes, com la sotsvegueria d’Igualada, que passà de la vegueria de Vilafranca a la de Barcelona, en esdevenir la capital carrer de Barcelona a la fi del s XIV Foren tingudes en compte en la creació dels corregiments arran de la Nova Planta i les capitals…

Són descendents de les antigues tribus eslaves orientals eslau, conegudes en fonts bizantines per antes , que s’establiren cap a mitjan s VI en els Carpats i prop de la conca mitjana del Dnièper Rutènia Element religiós i cultural de conjunció i de pas entre el catolicisme llatí dels polonesos i l’ortodòxia russa, els rutens, centrats a l’entorn de Kíev, oscillaren històricament, sobretot per causa de les circumstàncies polítiques, entre l’adhesió a Constantinoble o a Moscou i l’adhesió a Roma, fins al punt que el nom rutè, sobretot a partir del s XVII, fou aplicat gairebé exclusivament als…

El pensament enciclopedista pot ésser identificat amb el dels anomenats “filòsofs” francesos de la segona meitat del segle XVIII Fora de França, la influència de l’enciclopedisme fou força notable, especialment a Suïssa, a Polònia i a les penínsules ibèrica i italiana així, per exemple, la Junta de Comerç de Barcelona tenia l' Enciclopèdia a la seva biblioteca, malgrat que havia estat prohibida per la inquisició En rebutjar el dogmatisme i la tradició establerta, basant-se visiblement en el racionalisme i l’empirisme, els enciclopedistes pretenien d’assolir l’objectivitat crítica mitjançant…

Malgrat que s’han documentat monografies produïdes a partir del s XVI, la florida d’aquesta historiografia s’esdevingué durant la segona meitat del s XIX, vinculada a l’auge de la Renaixença En aquest sentit, els estudis locals tingueren una finalitat apologètica que exaltà el passat de cada localitat, en clara sintonia amb la mentalitat romàntica A més, les històries locals esdevingueren una peça més en la construcció d’una història nacional La importància de la història en el clima cultural vuitcentista motivà tota mena de personatges que s’interessaren per escriure i divulgar la història…