Resultats de la cerca

La ramaderia ovina experimenta actualment un nou impuls, perquè en moltes regions el bestiar oví constitueix una necessitat agronòmica, car, posat que manqués, es produiria un trencament de l’equilibri agrosilvopastoral, la qual cosa perjudicaria el poblament humà A més, si, d'una banda, els ovins presenten una bona adaptació a regions seques i càlides, on les escasses disponibilitats de farratge limiten la cria dels bovins, suposen també de l’altra una especulació futura a regions riques, on una cria intensiva permet de produir per hectàrea un tonatge elevat de carn de qualitat…

Els exemplars són dolicocèfals i tenen el perfil recte, llevat del nasal, que és convex El coll és gruixut, el llom, oblic, les costelles, arquejades, la gropa, ben musculada, els membres, sòlids, i la conformació, regular en general no tenen banyes Les femelles són molt lleteres i pareixen una cria l’any

Al començament del s XX fou introduïda a Europa Alemanya, França, Amèrica EUA, Argentina i Àfrica La pell, generalment de color negre intens, bé que pot haver-hi variants de tons gris shiram , marró kambar i blanc, és molt apreciada, especialment la dels xais nats morts o nounats, anomenada astracan

Aquest bestiar és constituït per variants o subraces de la raça ovina catalana i forma ramats mitjans, alguns dels quals practiquen la transhumància És bestiar de carn d’excellent qualitat, i les ovelles són molt lleteres, la qual cosa dóna origen a una indústria domèstica d’elaboració de formatges i matons

El seu aspecte recorda el de les races lleteres alemanyes, especialment la de Wilstermarch, amb la qual ha estat millorada té el cap de perfil convexilini el coll, el cos i les extremitats llargs la constitució òssia forta, i el tòrax, de poca profunditat La llana és de finor mitjana i cobreix el ventre i baixa fins als garrons La producció de llet és d’uns 300 litres cada sis mesos

Això explica el sentit de casa amb horta prop de la ciutat que hi ha en alguns llocs Antilles, Veneçuela On ha adquirit una significació pròpia és a la Pampa i a la Patagònia, on es tracta d’una propietat molt extensa pot arribar a més de 100 000 ha concedida a l’aristocràcia conqueridora al s XVII De bon principi, les estancias es dedicaren a la ramaderia ovina, després s XIX a la bovina i posteriorment a l’agricultura farratge Les estancias es divideixen en puestos i aquests, en secciones

La llana, que hom considera una de les millors del món, és fina, suau, arrissada, flexible, elàstica i molt resistent Actualment, aquesta raça és dividida en nombroses varietats, les més importants de les quals es crien a Austràlia, l’Argentina i l’Àfrica del Sud

El pes viu dels animals oscilla entre els 30 i els 40 quilograms, i el velló de cadascun pesa al voltant d’un quilogram

És apreciada com a molt precoç