Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
pater familias
Dret romà
A la família romana, l’home que no té altre ascendent masculí i que té ple dret com a cap de casa.
Els seus poders sobre els fills pàtria potestat, els béns i els esclaus mancipatio eren gairebé illimitats
acceptilació
Dret romà
Forma d’extingir les obligacions consistent en un conveni que es realitzava per mitjà de preguntes i respostes segons fórmules sacramentals.
Abans de l’època imperial romana era una anotació en el llibre del pater familias que rebia diners d’un altre pater familias , i que, junt amb l’anotació en el llibre d’aquest darrer expensilació , acreditava la quantitat deguda Inexistent a les actuals legislacions, l’acceptilació subsistí, però, en el dret aragonès, fins el 1925
sui et necessarii
Dret romà
Locució que vol dir ‘seus i necessaris’, aplicada en el dret romà als hereus de dret propi.
Aquests incloïen els fills del pater familias , els fills legítims o adoptius, la muller, etc, als quals corresponia, tant per testament com per abintestat, l’herència, la qual no podien renunciar si no era per un benefici d’abstenció que la llei pretorial preveia en certs casos
titulatura
Història
A l’antiga Roma, conjunt de títols que posseïa l’emperador.
En la documentació epigràfica eren indicats sempre segons aquest ordre imperator, caesar, filiació i nom propi cognomen , augustus , títols militars com és ara Germànic, Pòntic, etc, pontifex maximus, darrera potestat tribunícia, darrera salutació imperial i darrer consolat hom hi afegia sovint els títols de pater patriae , censor i procònsol si havia exercit aquests càrrecs i, finalment, divus si havia estat divinitzat
autoritarisme
Política
Sociologia
Actitud que pretén l’obediència indiscutida.
L’autoritarisme es troba en els individus autoritari i també en els sistemes socials En aquests és demanada l’obediència inqüestionada a un cap, capitost, dèspota, suprem sacerdot, pater familias , etc Políticament, l’autoritarisme és característic dels règims antidemocràtics, on el poder és concentrat en un sòl òrgan, no hi ha parlament, manca la llibertat dels subsistemes i l’oposició política és suprimida
indoeuropeu
Lingüística i sociolingüística
Nom emprat convencionalment per a designar la llengua parlada en una regió no ben determinada de la planura europea (costes de la mar Bàltica, vall del Danubi, Ucraïna) a la fi del Neolític i al començament del bronze (~3000-2000 aC).
No han estat conservats documents escrits de cap mena Gràcies a la lingüística comparada Bopp i als neogramàtics Brugmann, Delbrück, Osthoff, Ascoli hom n’ha pogut conèixer, en gran part, l’estructura fònica i gramatical, com també el vocabulari Atès que la relació entre el significant fònic i el significat no és una relació natural i necessària, la semblança entre els significants que determinades llengües empren per a expressar un mateix significat pare antic indi pitár , avèstic pitar , grec patēr , llatí pater , osc patir , gòtic fadar alemany Vater , anglès father , tokhari B pācer ,…
música visigòtica
Pàgina de l’antifonari de Lleó, document important de la litúrgia visigòtica i de la música visigòtica
© Fototeca.cat
Música
Cristianisme
Cant monòdic propi de la litúrgia llatina visigòtica, afí al cant gregorià i al de les altres litúrgies occidentals.
Escrita en notació neumàtica adiastemàtica, es conserva en més d’una vintena de còdexs i en diversos fragments manuscrits que van del segle IX al XIII A desgrat dels estudis paleogràfics M Sablayrolles, H Anglès, P Wagner, G M Suñol, G Prado, L Brou, etc, en resta pràcticament desconeguda la melodia, llevat d’unes quantes que foren transcrites en notació diastemàtica aquitana i catalana Bé que hom pressuposava una notació pròpia primitiva, els manuscrits reflecteixen dues escoles la del nord, amb neumes verticals molt fins i acurats que procedeixen probablement de la notació preaquitana, de…
agnació
Dret romà
Parentiu civil existent entre el pater familias
i totes les persones sotmeses a la seva pàtria potestat.
Encara que ordinàriament coincidia amb la filiació, també era agnat l’adoptat, ja que la seva essència era únicament el vincle civil de la submissió a la pàtria potestat
llengües cèltiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües indoeuropees pertanyents al grup italocèltic, situades a l’extrem occidental d’Europa, però que ocupaven antigament una àrea molt vasta.
Hom les divideix en dos grups el continental , anomenat també gàllic , estès a França, la península Ibèrica, Alemanya meridional, Itàlia septentrional, plana del Danubi i fins a Galàcia, i del qual només resta testimoni d’algunes inscripcions, noms propis, topònims i influències en altres llengües i l’ insular , dividit alhora en dues branques la britònica gallès o càmbric, còrnic, bretó i picte i la goidèlica gaèlic irlandès , gaèlic escocès i manx Un altre criteri de divisió, fonètic, consisteix en la diferent evolució de la labiovelar indogermànica qu en q o en p llatí quattuor , càmbric…
ordinari
Música
En la litúrgia romana, sèrie de textos i cants invariables de la missa (ordinari de la missa) i de l’ofici diví (ordinari de l’ofici), per oposició al propi, que canvia cada dia o cada festa.
Quant als cants, l’ordinari de la missa comprèn el kírie , el glòria , el credo , el sanctus , l' agnusdei i l' ite missa est Les edicions modernes del Graduale Romanum agrupen algunes d’aquestes peces kírie, glòria, sanctus i agnusdei en divuit cicles, anomenats misses, cadascun amb un títol, extret d’un antic trop del kírie avui caigut en desús i assignat orientativament a un determinat temps litúrgic advent, quaresma, temps pasqual, etc, a una festa, o a un tipus de festa, com és ara la missa I, anomenada Lux et origo , assignada als diumenges del temps pasqual, les misses IX, Cum jubilo…