Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
pagès | pagesa
Història
Agronomia
Persona que es dedica al conreu de la terra.
Els pagesos que habitaven a les ciutats podien formar confraries i gremis amb la denominació majoritària de llaurador en especial al País Valencià i a la Catalunya Nova o d' hortolà Al segle XIV hi havia gremis de pagesos a Manresa pagesos i traginers, 1379, a Lleida pagesos i macips de ribera, 1394 i a Reus pagesos i treballadors del metall, units fins al 1603 A l’edat moderna el nom de pagès designava una situació benestant dins el món agrari
pagès | pagesa
Història
Dels s. XI al XVI, habitant d’un pagus, o fora de poblat, també conegut a l’alta edat mitjana per rústec (home del camp).
pagès
El camp, per oposició a ciutat, a vila.
casa de pagès
Economia
Allotjament turístic en una explotació agrícola, ramadera o forestal en activitat.
El propietari de la casa de pagès obté les seves rendes de l'agricultura, la ramaderia o del bosc, i els ingressos per turisme rural són un complement de l'activitat principal en aquest aspecte es diferencia de l' allotjament rural La Generalitat de Catalunya determina quatre modalitats d'establiments masia , habitatge unifamiliar situat en una explotació agrícola fora del nucli de població on el pagès comparteix habitacions amb els usuaris turístics masoveria , habitatge unifamiliar que es lloga sencer situat en una explotació agrícola on viu el pagès…
ball pagès
Dansa i ball
Gènere de ball de parelles propi de la pagesia mallorquina (al qual pertany, per exemple, el copeo
.
pagès de remença
Història
Història del dret català
Pagès que a l’edat mitjana estava adscrit a la terra i sotmès als mals usos senyorials, que només podia abandonar mitjançant el pagament d’una redempció o remença.
L’origen dels remences catalans remunta al segle XI, quan nombrosos sectors de pagesos lliures de la Catalunya Vella entraren en una situació de dependència respecte als grans propietaris, els quals procuraren convertir aquesta dependència en hereditària Els senyors adscriviren aquests pagesos a un predi determinat per tal d’assegurar-ne el conreu El paper preponderant que els grans terratinents acompliren en la vida política del Principat els permeté de sancionar legalment aquests drets A partir del 1380, la caiguda dels preus agrícoles, com a conseqüència de la Pesta Negra del 1348, provocà…
Active Server Pages
Electrònica i informàtica
Tecnologia del costat del servidor, desenvolupada per Microsoft per a pàgines web generades dinàmicament.
Comercialitzada com un annex de l’Internet Information Server IIS de Microsoft, ha passat per quatre períodes de desenvolupament ASP 10 distribuït amb el IIS 30, ASP 20 distribuït amb el IIS 40, ASP 30 distribuït amb el IIS 50 i ASPNET part de la plataforma NET de Microsoft Les versions anteriors al NET es denominen des del 2002 ASP clàssic A l’ASP 30 hi ha sis objectes integrats disponibles per al programador Application, ASPError, Request, Response, Server i Session Cadascun dels objectes correspon a un grup de funcionalitats que són utilitzades i útils per a la creació de pàgines web…
espardenya
Espardenyes de cànem típiques de pagès
© Fototeca.cat
Tecnologia
Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o també amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell.
Alguns tipus d’espardenya són característics de determinades poblacions o àrees, com l’ espardenya de Valls , amb set vies de veta per banda, l’ espardenya valenciana , amb dos parells de vetes unides al centre de la puntera, l’ espardenya empordanesa , blanca i que cobreix amb tela tot el peu, etc Espardenyes © CIC - Moià Ha estat el calçat tradicional de la gent de pagès, sobretot a les zones poc humides, i també de les classes populars urbanes Per la seva lleugeresa fou utilitzada per les tropes lleugeres de la corona catalanoaragonesa, i el 1694 fou imposada per decret reial…
barraca
Barraca de pagès
© CIC-Moià
Caseta de fusta, de pedra, de tàpia, o d’un altre material, com les que serveixen per a guardar-hi eines i estris, de sopluig als pagesos, als pastors, etc, d’amagatall als caçadors que cacen amb filat, parany, etc.