Resultats de la cerca

El mot prové de pagus , és a dir, poble de pagès, els habitants del qual, als primers temps del cristianisme, es resistien tenaçment a abraçar la fe evangèlica

Originàriament era l’auxiliar dels filid de la Gàllia representants de la poesia culta tradicional Els bards desaparegueren al s II amb la romanització Perduraren, però, a Irlanda fins al segle XVII, al País de Galles segles XII-XIV i a Escòcia fins al segle XVIII amb les funcions dels filid , conjugant la tradició pagana amb el cristianisme Radicats entorn dels nobles, esdevingueren compositors d’elogis, cants d’amor, cants de natura, planys de mort i sàtires, que cantaven o recitaven acompanyant-se amb el crwth El Romanticisme revalorà llur poesia, de la qual hom feu nombroses…

El nom prové d’un tors escultòric mutilat fet fer el 1501 pel cardenal Oliviero Carafa, conegut amb el nom de Pasquino i que anualment per Sant Marc era camuflat en divinitat pagana o personatge del món antic, i hom hi posava epigrames allusius a aquest que després eren publicats Aviat s’hi afegiren també allusions satíriques anònimes, en italià, com posades en boca del mateix Pasquino, en vers o en prosa, contra els papes i la política vaticana A València, a l’inici de l’episcopat de Juan de Ribera 1569, el Pasquino de la Llotja, en Gonnari, aguditzà les seves sàtires contra els…

Aquest tema és molt corrent en l’art cristià En l’art paleocristià existeixen representacions d’aquest tema derivades de la iconografia pagana harpia, griu alat A la fi de l’edat mitjana el tema de la mort adquireix una importància cabdal Pot ésser representada de diferents maneres com a cavaller de l’Apocalipsi galopant sobre un munt d’homes caiguts a terra, o com a esquelet amb una falç damunt un carro tirat per bous d’aquesta mena de representacions deriva el Triomf de la mort , que hom troba als frescs de Subiaco i del Campo Santo de Pisa És posterior la Dansa de la mort ,…

La música popular gallega té un origen obscur i remot i una varietat de melodies i tonades que van de l' alalá profund i queixós a la vivacitat de la muiñeira riberiana , les regueifas , les ruadas , o els cantos de pandeiro , etc Uns altres ritmes i variants folklòrics gallecs són els antiquíssims cantos de Aninovo o les panxoliñas nadalenques, els cantos de Reises i els maios a l’arribada de la primavera Els instruments característics són la gaita, el tamborí, el pandeiro , les ferreñas , les cunchas i la zanfoña medieval L’església gallega combaté i censurà la música popular durant molts…

Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops…

Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops, l’íncipit…

Presenta dues característiques que en fan un cas únic dins el món antic Primer, nasqué d’una manera gairebé sobtada, durant els segles II-I aC, fill de la gran transformació de la societat en pocs anys i de la influència de la Grècia hellenística, sense seguir un procés intern de madurament Segon, s’estengué per una àrea immensa, tot el territori de l’Imperi, on establí una gran homogeneïtat artística i disposà d’una clientela molt nombrosa, fet que obligà sovint a les produccions en sèrie, una mica industrialitzades Resten pocs vestigis d’abans del segle II aC, limitats bàsicament a la…

El mot grec, αασκησιέ, que originàriament significava exercici i entrenament a fi d’aconseguir força i domini en els jocs atlètics, passà als filòsofs estoics en el sentit de pràctica de disciplina moral o esforç d’alliberament de tot lligam terrenal per tal d’aconseguir l' apátheia απάφεια o impertorbabilitat pròpia dels savis D’una forma o altra, l’ascetisme ha estat practicat en la majoria de les religions i, fins i tot, ha donat lloc a estils de vida específics monjos del budisme, devots hindús, essenis jueus, terapeutes egipcis, eremites o monjos cristians, etc La paraula engloba,…