Resultats de la cerca

N’hi ha de dues menes el clown i l’ august En les peces del teatre anglès antic el clown era un personatge còmic, anàleg al gracioso de la comèdia castellana, a l’ arlecchino de la farsa veneciana, al pulcinella napolità, a la lustige Person alemanya i al fol o badin francès medieval Era descortès, apallissat, estúpid i tossut, però no mancava d’una certa astúcia camperola No trigà gaire a afegir al seu repertori habitual de pallassades grolleres, bufetades i puntades de peu alguns exercicis d’agilitat i d’acrobàcia, salts i cabrioles, fins que aquestes darreres habilitats predominaren sobre…

Coneguts des de fa molt de temps, els autòmats han pres diferents formes constructives i han tingut principis de funcionament molt divers a través del temps Cal esmentar els diferents objectes animats, estatuetes, figures, etc que ja ben antigament eren utilitzades Durant molt de temps hom construí veritables autòmats moguts per mecanismes de rellotgeria de precisió i d’una gran complexitat En molts casos eren objectes decoratius i sovint d’un gran valor artístic, i així es construïren figures amb moviment, caixes de música i sobretot rellotges amb figures mòbils que es movien al so de la…

Company del clown o pallasso de rostre enfarinat

El clown , pallasso de rostre enfarinat, a més de l’art de fer jocs malabars i acrobàcies, hi ajunta el de fer riure

Quant a Catalunya, a partir del s XIII, a part els contactes directes in situ , hi hagué relacions culturals, com ho palesa l’existència de diverses traduccions medievals d’obres de Boccaccio, Dant i LBAlberti i, així mateix, la influència directa de corrents literaris italians en els escriptors catalans La impressió que fa, en observar el lèxic, és que, a la darreria del s XIV i durant tot el XV, el català s’obre als italianismes atillat, artesà, brúixola, carícia, embossada, esquif, macarró i molts més Són manlleus que pertanyen a totes les esferes del vocabulari en especial són termes de…