Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
os parietal
Anatomia animal
Os parell de la volta cranial, d’origen membranós.
Es troba a tots els vertebrats, des dels peixos teleostis, on ocupa una posició per davant del supraoccipital, fins a l’home, on forma la part mitjana de la volta, delimitat per davant pel frontal, per darrere per l’occipital i lateralment pels temporals La cara interna presenta una morfologia molt típica, coneguda com a “fulla de figuera”, la qual és constituïda per les marques deixades per les ramificacions de l’artèria meníngia mitjana
atàxia parietal
Patologia humana
Atàxia originada pel desconeixement d’un propi hemicòs que, per tant, és mogut incoordinadament.
És causada per lesions del lòbul parietal
escorça parietal
Anatomia
Part de l’escorça cerebral que emmagatzema la memòria a curt termini.
escorça prefrontal
Anatomia
Part de l’escorça cerebral relacionada amb la memòria a curt termini que intervé en el procés de recuperació de les informacions emmagatzemades en l’escorça parietal.
En estudis amb models informàtics s’ha demostrat que la seva activació augmenta la capacitat de retenció de l’escorça parietal això fa que hi hagi actualment estudis clínics destinats a determinar si és possible d’estimular-la mitjançant algun tipus d’entrenament, com ara exercicis o jocs de memòria, per minimitzar els efectes de malalties degeneratives, com ara l’esquizofrènia o la depressió, que alteren la memòria a curt termini
pleura
Anatomia animal
Cadascuna de les membranes seroses (dreta i esquerra) que, en el tòrax, entapissen els pulmons (pleura visceral), la superfície interna de la paret de la cavitat toràcica (pleura parietal) i el diafragma (pleura diafragmàtica).
Entre les pleures parietal i visceral hi ha un espai virtual que conté un líquid serós, el qual permet el lliscament pulmonar en l’acte respiratori
abdomen
Zones de l’abdomen
© fototeca.cat
Anatomia
Part de l’organisme humà que, juntament amb el tòrax, forma el tronc de la persona.
La part anterior i lateral de l’abdomen és constituïda per les parets abdominals músculs, aponeurosis i pell Topogràficament es divideix en sectors anomenats epigastri, hipocondri dret i esquerre, fossa ilíaca dreta i esquerra i hipogastri La part superior limita per fora amb la vora costal, i per dins, amb els pulmons i el cor mitjançant el diafragma Al centre de la cara externa de la paret anterior de l’abdomen hi ha el llombrígol, restes cicatricials del cordó umbilical La part inferior ve limitada pel pubis i els engonals En condicions normals l’abdomen és tou Segons la tensió o la…
cromatoplasma
Botànica
Part perifèrica del citoplasma de les esquizofícies, on hi ha els pigments assimiladors.
D’estructura molt rica en làmines, correspon segurament a un sol cloroplast parietal
temps de sagnia
Prova diagnòstica que explora conjuntament el mecanisme vascular i les funcions dinàmiques plaquetàries de la coagulació de la sang.
És una prova global que revela una alteració del temps parietal de la coagulació
escitosifonals
Botànica
Ordre de la classe de les feofícies, constituït per algues marines de tal·lus més o menys cilíndric i massís, amb creixement intercalar.
Les cèllules tenen un sol plast parietal Hi ha isogàmia i anisogàmia, i sovint també partenogènesi dels gàmetes