Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
corrupció lingüística
Lingüística i sociolingüística
Deterioració que una llengua pot sofrir, quan no és usada per a totes les necessitats comunicatives dels individus que la parlen i, doncs, és incapaç de satisfer algunes d’aquestes necessitats.
El fet només es pot produir quan dues o més llengües han entrat en contacte dins una mateixa societat, i els individus plurilinguals fan un ús limitat d’un o de totes les llengües que parlen, compartimentant-ne la capacitat El cas extrem és el de les llengües nascudes volgudament com una barreja destinada a una comunicació merament pràctica entre individus de diverses llengües així, la lingua franca , el sabir , el pidgin english , etc
xurro | xurra
lunda
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de la República Democràtica del Congo, al NW de Zàmbia i al NE d’Angola.
Els lundes crearen, al s XVI, un important reialme de tipus feudal al curs alt del Kasai, que durà fins a mitjan s XIX, basat en el comerç d’ivori i d’esclaus La forma de vida tradicional de les comunitats es basa en poblats organitzats mitjançant sistemes de parentiu diferents segons la zona Practiquen l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Bé que tots ells parlen llengües bantús, només uns 310 000 parlen la llengua lunda anomenada també chilunda
tribuna
Arquitectura
Lloc elevat, amb ampit, des d’on els oradors parlen en una assemblea.
Deriva del lloc anàleg des d’on parlava el tribú a l’antiga Roma
orang-laut
Etnologia
Nom genèric que designa els individus d’un grup de pobles protoindonesis que habiten a les costes de la Birmània meridional i a les illes veïnes, a la península de Malaca i a la Sumatra oriental.
Viuen exclusivament de la pesca Parlen dialectes malais
popoloca
Etnologia
Individu de la tribu ameríndia de la família otomang que habita a les regions de Tehuacán i Acatlán al S de l’estat de Puebla (Mèxic).
En nombre d’uns 20 000, els popoloques parlen una llengua del grup popoloca-mazateca
gond | gonda
Etnologia
Individu d’un poble de l’Índia, d’aspecte físic molt semblant al dels primitius vedes de Ceilan i de cultura molt primitiva, que habita al nord del Dècan.
Els gonds viuen de la caça i de la recollecció Parlen el gond, llengua dravídica
tikar
Etnologia
Individu d’un poble d’origen sudànic que viu a la gran plana de la vall del Mbam, al Camerun.
Per influència dels pobladors primitius, parlen una llengua bantú Agricultors i ramaders, són també bons artesans