Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
pasteurització
Alimentació
Procediment per a la conservació d’aliments, ideat per Pasteur, que consisteix en llur escalfament a temperatures variables (més suaus que en l’esterilització) durant uns temps determinats en funció de les temperatures, i l’immediat refredament.
Així són destruïdes les formes vegetatives dels gèrmens patògens i dels gèrmens banals amb la qual cosa disminueix el nombre de gèrmens totals i hom impedeix l’acció dels enzims dels aliments, de manera que no siguin essencials les modificacions sensorials i nutritives Com que no són esterilitzats, els aliments pasteuritzats han d’ésser guardats en fred o condicionats de manera adient i sempre durant un temps limitat Hom pasteuritza la cervesa, el vi, els sucs de fruita i, sobretot, la llet i els derivats lactis Amb la llet hom empra diversos procediments, com la pasteurització…
unitat de pasteurització
Alimentació
Valor de temperatura i temps de referència que és apropiat al tractament tèrmic particular d’un producte alimentari en funció del microorganisme que es vol controlar i que s’utilitza principalment en la indústria.
defecació del most
Viticultura
Operació per mitjà de la qual hom separa per sedimentació els grans, les pells i les impureses del most abans que aquest fermenti.
Per a evitar una fermentació prematura hom empra la pasteurització, el refredament o, més sovint, l’anhídrid sulfurós
llet d’ametlles
Alimentació
Producte elaborat amb ametlles dolces, sucre i additius alimentaris, utilitzat com a substitut de la llet de vaca per a persones que, afectades de trastorns digestius, no toleren la llet animal, i com a beguda refrescant.
La fabricació comença preparant en calent un xarop amb aigua i sucre del 65% al qual és afegit àcid cítric per provocar una inversió parcial del sucre a fi d’evitar cristallitzacions de la sacarosa en el producte final L’ametlla pelada és mòlta i refinada a fi d’obtenir una pasta el més homogènia possible, que hom afegeix al xarop i és barrejat tot intensament Aquesta darrera etapa és realitzada a 80-90°C, amb què aconsegueix una pasteurització, bé que, a causa del contingut d’espores bacterianes en les ametlles, és normal l’addició d’un conservador antimicrobià També és comuna l…
indústria alimentària
Economia
Sector industrial que opera sobre productes del sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) i els transforma en aliments per a l’home o per al bestiar.
La importància de la indústria alimentària és donada en la mesura que progressivament els aliments són consumits mitjançant un procés productiu, tendència que s’afermà durant el s XIX Aleshores s’inicià el pas de l’estadi artesanal a l’industrial en el terreny de l’alimentació hom racionalitzà la indústria farinera, la sucrera, l’alcohòlica, la de greixos i la d’olis, i nasqueren pròpiament la conservera i la de begudes no alcohòliques Al s XX ha tingut lloc l’extensió a gran escala de tota una sèrie de processos d’obtenció de nous aliments, i de racionalització dels obtinguts tradicionalment…
conservació
Alimentació
Tècnica de preparar els aliments per tal d’evitar-ne el procés de descomposició i de mantenir-ne el poder nutritiu.
És practicada per l’home des de temps molt antic la deshidratació d’aliments al sol i a l’aire és anterior a l’escriptura, obeint la necessitat d’acumular productes alimentaris per al temps d’escassetat i també per poder-los transportar del lloc de producció al de consum Actualment, el gran increment de població i l’acumulació d’aquesta en grans nuclis han fet que la conservació sigui fonamental L’alteració d’aliments alteració microbiològica d’aliments, enfosquiment enzimàtic, enfosquiment no enzimàtic, insectació d’aliments té les seves fonts fonamentals en el desenvolupament microbià, en…
alteració microbiològica d’aliments
Alimentació
Dret penal
Alteració produïda en els aliments com a conseqüència de l’activiat de microorganismes.
L’alteració microbiòtica pot donar lloc a un aliment d’aspecte desagradable i d’olor dolenta, però inofensiu, o anar més enllà i que resulti perillós per a la salut, si els microorganismes contaminants són patògens Els microorganismes responsables solen pertànyer a un d’aquests tres tipus floridures, llevats o bacteris Els factors ambientals necessaris per al creixement de cadascun d’ells són diversos, i per tant, de les propietats físiques i de la composició química de l’aliment dependrà, en gran part, que s’hi installi un tipus o altre de germen En general, l’alteració d’un aliment és…
mantega

Mantega
© Comstock
Alimentació
Producte gras, sòlid i homogeni, obtingut mecànicament en batre i amassar, amb modificació biològica o sense, la llet o la seva crema.
Ha de tenir un mínim d’un 80% de greix i un màxim d’un 16% d’aigua També inclou petites quantitats d’altres components de la llet La crema o nata, que conté d’un 30 a un 35% de greix, pot ésser àcida o dolça, segons que procedeixi de la separació espontània o de la centrifugació en desnatadores En el primer cas hom obté la mantega àcida , i en el segon la industrial, la mantega dolça La batuda és feta a les mantegueres, segons diferents models, capacitats i intensitat i ritmes d’agitació Gràcies a la batuda es trenquen els glòbuls de greix de la crema, que se solidifica tot formant dues…