Resultats de la cerca

El pentagrama, com també el tetragrama -utilitzat des del segle XII en el repertori del cant pla-, deriva del costum de determinades notacions d’escriure els neumes a una alçada relativa els uns respecte dels altres notació diastemàtica això originà l’ús d’una línia que servia de punt de referència, apareguda per primera vegada al segle XI en manuscrits de neumes aquitans A Guido d’Arezzo es deu la iniciativa, acollida amb èxit a tot Europa, de fer servir dues línies, una de color vermell per a indicar la nota fa i una altra de color groc per a indicar la nota do també podien anar precedides…

Les notes s’escriuen a dins i també, amb línies addicionals —o bé amb la indicació octava alta o octava baixa —, a sobre o a sota del pentagrama El sistema data del segle XII i és original de Guido d’Arezzo, bé que ell només emprà tres línies anteriorment hom emprava una línia que servia per a separar els neumes greus dels aguts En el cant gregorià s’emprava quatre línies El pentagrama apareix ja en alguns manuscrits francesos del segle XIII que copiaven repertori polifònic però no es generalitzà fins més tard Algunes vegades foren emprades sis línies Al final de l’Edat Mitjana, les línies…

Aplicat de primer sense pauta, aproximativament, hom hi afegí aviat una línia de referència, primer pas cap a l’actual pentagrama

Primitivament hom emprava una sola línia s XI com a pauta posteriorment foren dues, tres, quatre emprades encara en la notació gregoriana, cinc pentagrama i àdhuc sis o més Hom anomena línies addicionals les que acompanyen les notes que ultrapassen el pentagrama en un sentit o altre

A partir de la Contrareforma, la música de Palestrina s’erigí com a model a seguir pels compositors d’obres musicals religioses dels països d’obediència catòlica, encara que també es difongué als països de credo protestant En un sentit més ampli, l' stile antico usava els preceptes de la prima prattica prima prattica/seconda prattica Prescrivia l’ús de la polifonia, en especial del contrapunt imitatiu, i el tractament acurat de la dissonància JJ Fux, en el seu tractat teòric Gradus ad Parnassum 1725, reivindicà el model palestrinià com a pauta per a la composició…

Quan hi intervé més d’un instrument o veu, cada pauta queda collocada una a sota de l’altra, de manera que els temps coincideixin en l’espai per a poder fer la lectura simultània La partitura d’orquestra conté totes les parts instrumentals que intervenen en una obra A la part superior, hom acostuma a escriure-hi els instruments de fusta, i a sota, les trompes i la resta del metall, seguits de la percussió, les arpes, el piano i, ja a la part inferior, la corda Les parts vocals se situen sobre els violins Cada grup està escrit per ordre correlatiu de la seva tessitura, és a dir,…