Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària adoptada per les emissions d’or i d’argent barceloneses des del 1808 fins al 1814, sota el govern napoleònic durant la guerra del Francès.
És la primera vegada que apareix la paraula peceta , en castellà peseta com a indicació no popular del valor d’una moneda S'encunyaren monedes d’or de 20 pecetes, equivalents a 80 rals de billó o a 2 escuts del sistema tradicional, i les d’argent de 5, 2 i mitja i 1 pecetes , que corresponen respectivament a 20, 10 i 4 rals de billó o sia 8, 4 i 1,6 rals forts o d’argent
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Diminutiu de peça, usat per a designar les monedes de valor menor d’una sèrie.
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’argent encunyada a Barcelona els anys 1836 i 1837 per ordre de la Junta d’Armament i Defensa del Principat i amb acord de la Diputació Provincial de Catalunya, amb la finalitat d’atendre a les despeses de la primera guerra Carlina i a la soldada de l’exèrcit.
És per això que aquests soldats eren anomenats peceteros
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a les monedes d’argent espanyoles d’Isabel II, des del 1834 fins al 1864 amb valor de 4 rals, i des del 1864 fins al 1868 amb valor de 40 cèntims d’escut.
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al doble del ral de Castella (ral de dos) encunyat durant el segle XVIII pels reis de la casa de Borbó (des de Felip V fins a Ferran VII).
El nom, originàriament català, passà a altres llengües castellà, peseta francès, piécette italià, pezzetta i fou molt utilitzada a Amèrica al s XVIII
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a la peça de dos rals castellans d’argent, del tipus ‘‘segovià’’ de Carles II.
Tanmateix, s’inspirà en el ralet barceloní, i fou encunyada a Barcelona, del 1707 al 1714, pel rei arxiduc Carles III, destinada a l’equipament de l’exèrcit i altres despeses de la guerra contra Felip V de Castella Contenia part de l’argent procedent de la gran massa de moneda anglesa, italiana i, sobretot, portuguesa, procedent del pagament de les tropes dels aliats Aquesta emissió feta des de Barcelona, però dins la tradició monetària castellana, confirma la pretensió de Carles III sobre el conjunt dels estats hispànics i l’extensió a tots ells del sistema de doble moneda, adoptat a…
peceta columnària
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al doble del ral de Castella d’emissió americana, que porta al revers els dos hemisferis entre les columnes d’Hèrcules coronades.
Equivalent a cinc rals de billó, a València era conegut també amb la denominació de peceta columnària de cinc quinzets
pesseta
Peceta a nom d’Isabel II. Aquesta denominació popular catalana, fou la que s’acabà imposant l’any 1868 per designar la unitat monetària de l’estat
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària de l’Estat espanyol vigent del 1868 al 2002.
Dividida en 100 cèntims, fou adoptada el 1868 pel govern provisional a iniciativa del ministre d’hisenda Laureà Figuerola , i establerta pel decret del 19 d’octubre Tenia un mòdul de 23 millímetres i un pes de 5 grams L’argent era de 835 millèsimes S’encunyà amb poques variacions des del 1868 fins al 1934, l’última emissió de la pesseta d’argent, durant la Segona República L’any 1937 s’encunyaren les pessetes de coure i alumini als tallers de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, installats a València amb motiu de la Guerra Civil Convertida des d’aleshores en paper moneda, tant pels bancs d…
moneda catalana
Ral d’argent, de Jaume II de Mallorca (1300)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…