Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
dret de menjars
Història del dret
A la Catalunya Vella, des del segle XI, dret que rebien els rectors d’església sobre els feligresos i els bisbes sobre els rectors, anomenat comestiones, ‘àpats’, per raó dels serveis religiosos que el rector prestava als masos i per raó de les visites dels bisbes a les parròquies.
A partir del segle XIV es convertí en un tribut anual que feia cada mas acompanyat sovint del carnalatge Pagat primerament en espècie ous, formatges, pa i vi, més tard es convertí en mesures de gra, i al segle XVI, en un tribut pecuniari
tribut
Contribució d’ordre no pecuniari, aportació d’ajut, d’esforç, etc.
vassallatge
Història
Element integrant del vincle feudal constitutiu d’una relació pactada entre dues persones de condició noble.
Una d’elles vassall s’encomana a l’altra senyor mitjançant jurament de fidelitat homenatge, amb el compromís de servir-lo, principalment en la guerra, en canvi, generalment, de la concessió al vassall del gaudi d’un domini territorial, en benefici o en feu vassi dominici Existí també —més a Castella que no pas a Catalunya— el vassallatge retribuït amb un estipendi pecuniari vassall asoldat De vegades anava associat al compromís de protecció del senyor envers el vassall, de l’usdefruit d’armes, etc Aquesta relació, generada en la clientela romana armada del Baix Imperi i en el…
ajut
Història
Auxili pecuniari que, a l’edat mitjana, el vassall donava al senyor per rescatar-lo de la presó o per d’altres circumstàncies especials.
prima
Economia
Premi pecuniari donat per l’estat o per una institució, etc, a una empresa, etc, que exporta o importa certes mercaderies, o a qui pren a càrrec seu una acció d’utilitat pública, als abonats a un diari a fi d’encoratjar els abonaments, etc, als qui prenen part en una competició esportiva, etc, perquè s’esforcin a aconseguir un resultat determinat.