Resultats de la cerca
Es mostren 325 resultats
camp de pedres
Geomorfologia
Hidrografia
Forma de relleu, característica de les regions de modelat periglacial, constituïda per extensions horitzontals o subhoritzontals d’esbaldregalls fins, produïts per la gelivació.
glíptica
Art
Art de gravar les pedres fines.
Nasqué de la necessitat de segellar un objecte A l’Orient antic, la glíptica fou molt apreciada i les seves produccions constituïren un element important per a la datació i la valoració artístiques Sobresortiren el cilindre segell , originari de Sumer i documentat des del 3100 aC Uruk IV, el botó segell , trobat a Mohenjo-daro, a Pèrsia, a Síria i a Egipte, i el segell amulet o escarabeu A l’Occident antic, minoics i etruscs feren un gran ús dels segells, i també els grecs, entre els quals sobresortiren Teodor de Samos, Pirgòteles i Dexàmenes La gliptografia romana arribà a l’apogeu a l’època…
maçoneria
Tipus principals de maçoneria amb les caracteristiques de lespedres emprades per a la seva constucció
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra feta amb pedres o maons, generalment lligats amb un material de cohesió (calç, ciment, etc).
La maçoneria dita de pedra seca , actualment poc emprada, és constituïda per pedres de dimensions variables collocades formant mur, sense cap material de lligament Sovint hom omplia els buits entre les pedres amb una mescla argilosa, destinada a fer més sòlida la construcció En la maçoneria de morter el material de lligament és el morter de calç o de ciment, i hom empra grans blocs de pedra o de conglomerat de pedres i ciment per a fonaments, pedres de dimensions variables, sovint tallades i escantonades, per a murs, pilars, etc, i maons per…
esbocelles
Oficis manuals
Pinces grosses que empren els argenters per a collir les pedres fines.
Pinces grosses que empren els argenters per a collir les pedres fines
incrustació
Art
Oficis manuals
Acció d’adornar alguna cosa amb pedres, metalls, etc, encastats en entallaments practicats a la superfície.
Hom incrusta marbre en pedres més bastes, i metalls preciosos, vori, nacre o fusta sobre fusta La incrustació ha estat utilitzada en les arts aplicades de totes les èpoques des de l’antiguitat
diadema
Història
Faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc, amb què els sobirans se cenyeixen el cap.
En l’antiguitat fou usada pels sumeris, pels egipcis i particularment pels perses Era una banda frontal de teixit blanc lligada a la nuca i amb pedres precioses Els grecs la utilitzaren com a símbol de victòria o d’algun càrrec Alexandre el Gran adoptà el sentit de sobirania de les diademes perses i el transmeté a Roma Substituïda a l’edat mitjana per la corona, restà reduïda a un objecte d’ornamentació per a les dames de la reialesa i la noblesa sota formes diverses, sovint enjoiades El neoclassicisme dels dos imperis napoleònics en ressuscità l’ús
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…
matxucadora
Matxucadors de mandíbules
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina emprada per a matxucar pedres de 30 cm o més de diàmetre, per mitjà de la compressió.
Hom empra dos tipus de matxucadores les de mandíbules i les giratòries Les matxucadores de mandíbules consten d’un bastiment d’acer, d’una gran resistència, on van muntades dues mandíbules, l’una fixa i l’altra mòbil, revestides d’un aliatge d’acer extradur La mandíbula mòbil és accionada per un volant a través d’una biela i d’un mecanisme d’excèntrica La mandíbula mòbil, amb el moviment alternatiu, produeix la desintegració de les pedres Per a produccions elevades hom empra les matxucadores giratòries , formades per una carcassa troncocònica dins la qual es mou una altra peça,…