Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
bedoll
Bedoll (B. pendula)
Georgi Kunev (cc-by-3.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, que ateny uns 20 m d’alçada, de fulles triangulars, dentades i glabres, tronc esvelt, escorça llisa i blanca, amb algunes bandes més fosques i branquetes i branquillons més o menys penjants; els fruits són petits i agrupats en aments penjants.
Es fa a l’estatge montà i subalpí, al Pirineu, i al Cabrerès, preferentment als sòls silicis i secs i forma poblacions importants a les planes d’Europa septentrional Dóna bons rebrots d’arrel i de soca i es reprodueix també per estaca La seva propagació exposa el sòl a una ràpida dessecació i pèrdua de fertilitat La fusta, d’un color blanquinós, lleugera, blana i fàcil de treballar, és poc apreciada a causa de la seva poca durabilitat També serveix per a fer carbó i pasta de paper Amb les seves fulles hom prepara una infusió diürètica El quitrà obtingut de la destillació és emprat contra…
bedollar
Bedollar (Betula pendula)
Geobotànica
Bosc caducifoli altimontà i subalpí dominat pels bedolls (Betula pendula o B. pubescens).
Els bedollars es formen sobretot a les clarianes, en indrets on el bosc dens primitiu ha estat destruït, i també en indrets de sòl pobre, a l’Europa mitjana i a la muntanya humida catalana Pirineu, Cabrerès
cugula
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 120 cm d’alçària, amb fulles cintiformes, de lígula curta i glabres; les espícules fan uns 2 cm, amb la lemma, que és d’igual llargària que la gluma i bicuspidada, coberta de pèls sedosos, blanquinosos o groguencs, i amb una llarga aresta dorsal.
Les espícules són en posició pèndula o bé horitzontal i disposades en panícules fluixes Creix en erms, vores de camps i camins, etc És una planta molt similar a la civada
betulàcies
Botànica
Família de fagals integrada per uns sis gèneres que apleguen més de 150 espècies de plantes llenyoses, arbres i arbusts, propis dels països temperats i freds de l’hemisferi nord, tot i que algunes espècies arriben a l’alta muntanya tropical d’Amèrica i d’Àsia.
Presenten fulles simples, alternes, amples i caduques, amb estípules Són plantes monoiques, de flors masculines formades per un cert nombre d’estams de 2 a 10 concrescents, amb una bràctea i disposades en aments, i de flors femenines formades només per un ovari bicarpellar i disposades en una inflorescència més rígida el fruit és monosperm, sec i indehiscent Força betulàcies proporcionen fusta, molt apreciada en la construcció de mobles per la seva importància econòmica, destaca l’espècie Corylus avellana avellaner Betulàcies més destacades Alnus glutinosa vern Alnus incana vern pilós…
mastopèxia
Fixació quirúrgica de la mamella pèndula per mitjà d’una mastoplàstia.
boles de neu
Botànica
Jardineria
Varietat d’aliguer de flors blanques o roses, en part estèrils, grosses i abundants, agrupades en bola compacta i pèndula.
Floreix de maig a juliol i és conreada com a ornamental
sudorn
Botànica
Herba robusta, de la família de les gramínies, de fulles rígides i panícula pèndula de color grogós o torrat, pròpia dels prats muntanyencs.
bríum
Botànica
Gènere de molses acrocarpes, de l’ordre de les brials, de gametòfit petit i amb esporangi gros, d’urna cilíndrica i pèndula castanya o, a vegades, roja.
Atenyen de pocs millímetres a 15 cm d’alçada total
arbre
Parts principals d’un arbre
© Fototeca.cat
Botànica
Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.
Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…