Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
cuc de les pomes

Cuc de les pomes
Joachim K. Löckener (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Eruga del lepidòpter Cydia pomonella.
Les erugues són, principalment, de color blanc, i roig groguenc després Quan neixen, que sol ésser entre juny i juliol, fan un forat a la poma o a la pera i hi penetren, fins que arriben a llur llavor, de què s’alimenten A la tardor deixen els fruits i pugen als arbres, on fan un capoll, i es transformen en crisàlides així passen l’hivern, fins a la propera primavera, que en naixeran els insectes adults Hom els combat raspant els troncs dels arbres i untant-los amb una barreja d’argila i calç
pera
peres
© Fototeca.cat
Agronomia
Fruit de la perera, en pom i de figura turbinada característica.
Fonamentalment és formada per aigua 83% i glúcids 12-16% Té vitamines i minerals El valor nutritiu és protector i moderadament energètic
blanca d’Aranjuez

Peres blanquilles
© Fototeca.cat
Fructicultura
Varietat de perera de vegetació vigorosa, amb fruits petits, allargats, de color verd brillant i de pell molt fina, amb la polpa blanca, sucosa, aromàtica i ensucrada que maduren entre agost i desembre i es conserven molt de temps en cambra frigorífica.
perera
Pera
© C.I.C -Moià
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 15 m d’alt, de fulles ovades, de flors blanques, disposades en petits corimbes, i de fruits comestibles (les peres).
Hom dóna el nom de perera borda a les formes silvestres i subspontànies, que es fan als boscs de la muntanya mitjana És conreat a totes les zones temperades del món, i comprèn nombroses culti-vars Prefereix sòls pregons, ben drenats i fèrtils, i és atacat per diverses malures criptogàmiques La pera, amb la poma i el préssec, constitueix, després dels cítrics, el grup de fruita fresca més important en els aspectes paisatgístic i econòmic dels Països Catalans, per davant de la fruita seca més notable com ara l’ametlla i l’avellana Als Països Catalans, hom inicià en el decenni 1920-30 prop de la…
contret | contreta
Història
Dit de la persona esguerrada o tolida.
A Barcelona es formà al s XIV una confraria integrada pels mutilats de la guerra dels Dos Peres El 1483 els contrets s’uniren amb els cecs i els coixos en la Confraria del Sant Esperit
carbaril
Fitopatologia
Insecticida tòxic per contacte i per ingestió.
No és fitotòxic normalment i té una gran persistència Hom l’empra per a combatre el cucat de pomes i peres, el cuc rosat del cotoner, l’escarabató de la patata, els pugons, els llimacs, etc
sarmenyera
litiasi
Fitopatologia
Malaltia no parasitària de les peres deguda a manca d’humitat.
Produeix granulacions dures a la polpa, l’epidermis apareix coberta de taques seques i de vegades badades
tortrícids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de les més importants del subgrup dels microlepidòpters tant pel seu nombre mundial d’espècies (unes 10 000) com per la seva incidència perjudicial en l’agricultura.
Solen ésser espècies nocturnes i amb les ales anteriors rectangulars o trapezoidals i les posteriors, amples En repòs, mantenen les ales plegades en forma de teulada Les erugues hivernen dins de fulles torçudes i enrotllades Entre les plagues més serioses, destaquen el cuc de les pomes i les peres Cydia pomonella , el cuc verd de la vinya Sparganothis pilleriana , els cigarrers Archips sp i el tòrtrix dels alzinars Tortrix viridana Del miler d’espècies europees, unes 400 habiten la península Ibèrica, de les quals han estat descrites només les dues terceres parts
valenciana prosa
Literatura
Expressió que apareix en alguns escriptors valencians de la segona meitat del s. XV.
Així, és citada per Joan Roís de Corella, Miquel Peres i Bernat Fenollar i també apareix a la versió de Bernadí Vallmanya de La cárcel de amor de Diego de San Pedro 1493 Aquests texts, tots ells traduccions, es caracteritzen per la seva prosa recargolada, llatinitzant i artificiosa, la qual cosa pot fer creure que l’expressió no tenia cap matís dialectal la prosa catalana escrita a València o pels valencians, sinó estilístic “estil de valenciana prosa” i que servia per a distingir el discurs ampullós i abarrocat de la redacció planera i sense filigranes retòriques