Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
llei periòdica
Química
Principi establert empíricament al segle XIX per Chancourtois, Newlands, J.L. Meyer i Mendelejev, independentment, segons el qual les propietats dels elements varien periòdicament amb llur pes atòmic.
Modernament, a partir dels treballs de Moseley, la llei és enunciada establint que les propietats dels elements químics no són arbitràries, sinó que depenen de l’estructura de l’àtom i varien de manera sistemàtica amb el nombre atòmic D’acord amb el concepte actual de l’àtom consistent en un nucli carregat positivament envoltat per un núvol d’electrons distribuïts en capes quàntiques principals d’energia creixent, que s’omplen successivament en augmentar el nombre atòmic, el motiu últim de la periodicitat de propietats atòmiques està en la periodicitat en el procés d’ocupació dels distints…
perfil
Arxivística i biblioteconomia
Definició d’una àrea d’interès a partir de paraules-clau i/o de descriptors, destinats a seleccionar la informació en un fons documental.
Els centres de documentació o de teledocumentació ofereixen periòdicament informació sobre perfils preestablerts
llibre de reclamacions
Dret civil
Llibre que han de tenir els establiments oberts al públic, com els restaurants, les companyies de transports públics, etc, i en el qual els clients poden formular queixes sobre els preus o alguna deficiència dels serveis.
Aquest llibre és revisat periòdicament per inspectors També existeix en certs serveis públics estatificats correus, telègrafs, etc
balanç
Dret
Comptabilitat
Document comptable que resumeix les dades referents a operacions administratives d’un patrimoni d’acord amb un sistema de comptes determinat.
Té per finalitat de comprovar les anotacions realitzades, presentar la situació de les finances, reflectir el conjunt d’operacions d’un grup de valors o de tots els d’un patrimoni i justificar aspectes parcials del control administratiu La llei mana que hom el faci periòdicament generalment una vegada l’any i que sigui consignat en un llibre especial, dit d’inventaris i balanços d’altres entitats no empresarials també tenen l’obligació de formular balanços i presentar-los a les oficines administratives corresponents L’obligació legal dels comerciants de fer el balanç …
glaciació
Geologia
Conjunt de fenòmens de glacialisme que s’han presentat, des del Precambrià, en diversos períodes geològics de la història de la Terra, anomenats també glaciacions, durant els quals el glaç polar envaí periòdicament la superfície dels continents.
Les primeres glaciacions que hom demostrà científicament foren les del període Plistocè Entre el 1821 i el 1835 Venetz i Charpentier provaren que trossos pertanyents a roques exclusives dels Alps Centrals es trobaven àmpliament disseminats per les planes suïsses, i en deduïren, correctament, que devien haver estat transportats per ampliacions anteriors de les actuals glaceres alpines Aquesta teoria fou, però, rebutjada Posteriorment, JLR Agassiz demostrà l’associació entre els blocs transportats i el poliment existent en el llit rocallós, pel qual l’antiga glacera havia lliscat,…
pou mort
Construcció i obres públiques
Geologia
Excavació subterrània revestida d’obra de fàbrica impermeable, feta per recollir les aigües residuals de les cases quan no existeixen clavegueres.
El pou mort, també anomenat pou cec , pou negre i pou sec , és eventualment proveït d’una fossa sèptica i ha d’ésser buidat periòdicament
fang activat
Química
Fang de les estacions depuradores d’aigües residuals amb un contingut molt alt de bacteris i protozous actius que es multipliquen en les aigües.
A causa de la contínua proliferació, hom n'extreu periòdicament una certa quantitat, el 90% de la qual es destrueix i el 10% restant és retornat al tanc d’aireig
vimetera
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de 8 a 15 m d’alçària, d’escorça grisa, de vímets brillants i glabres, de fulles lanceolades, obliquament acuminades, serrades, endurides, verdes i brillants a l’anvers i glauques o d’un verd fluix al revers, i d’aments cilíndrics.
Creix, espontàniament o plantat, en riberes, vores de séquies i llocs humits, en una gran part d’Europa En conreu, presenta un tronc rabassut, del qual arrenquen els vímets, que són tallats periòdicament