Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
permià | permiana
Etnologia
Individu d’una població finesa del grup oriental establerta en grups més o menys compactes, barrejats amb els russos, a les regions autònomes dels komis i dels udmurts, i en regions limítrofes dels voltants.
També són coneguts amb el nom de Komis
cordaïtòpsids
Paleobotànica
Classe de gimnospermes constituïda per plantes que visqueren durant el Carbonífer i el Permià.
Eren plantes arbòries de tija ramificada que podia atènyer 30 o 40 m d’alçada, amb creixement secundari en gruix les fulles eren linears o lanceolades, i de llurs axilles naixien les inflorescències, que eren més o menys amentoides i unisexuals Les flors masculines comportaven un eix floral curt en el qual s’inserien primerament un cert nombre d’hipsofilles, i més amunt, alguns estams, cadascun amb cinc o sis sacs pollínics les femenines tenien un únic macrosporofille amb un primordi seminal a l’àpex Durant el Carbonífer i el Permià aquests arbres formaren importants masses forestals
esfenacodonts
Paleontologia
Grup de rèptils fòssils, que comprèn els pelicosaures proveïts de llargues apòfisis vertebrals que formen una mena de cresta curta (en l’esfenacodont) o de fins 1 m (en el dimetrodont).
Aquests animals, pertanyents al clade Pelycosauria inclòs dins dels Synapsida , es poden diagnosticar per la presència de dues autapomorfies l’existència de dents implantades en alvèols de gran profunditat i la possessió d’un maxillar que es troba inflat en la superfície interna i dorsal, amb relació a l’emplaçament de les dents caniniformes Un gènere de rèptil esfenacodont, Dimetrodon , es coneixia només al Permià d’Amèrica del Nord Recentment n'ha estat descrita per primera vegada una nova espècie, D teutonis , procedent del Permià inferior de Gotha, Alemanya central Aquesta troballa dóna…
fusulina
Paleontologia
Gènere de protozous fòssils de l’ordre dels foraminífers, de la família dels fusulínids, de closca calcària en forma de fus.
Visqueren durant el Carbonífer i el Permià
osmundals
Botànica
Ordre de filicòpsids de la subclasse de les leptosporangiades que consta únicament de la família de les osmundàcies.
En són coneguts representants des del Permià
acantodis
Paleontologia
Ordre de peixos fòssils de la subclasse dels placoderms, integrat per individus de cos allargat i cobert d’escates ròmbiques, i d’esquelet ossificat només en part.
Visqueren al Paleozoic, del període Silurià al Permià
ceratit
Paleontologia
Gènere de cefalòpodes, de la família ammonítids, de conquilla discoidal i costelles radials de juntures dentades.
Els ceratits aparegueren en el Permià i són característics del Triàsic
protosaures
Paleontologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels sinaptosaures, que eren de petites dimensions, posseïen una única fossa temporal i tenien l’aspecte de llangardaix.
Visqueren durant el Permià i el Triàsic i donaren lloc als sauropterigis
fusulínids
Paleontologia
Família de protozous fòssils de l’ordre dels foraminífers que atenyen uns pocs mil·límetres (alguns exemplars arriben als 4 cm) i tenen una closca calcària i multilocular en forma de fus o de disc i molt complicada interiorment.
Comprèn uns 80 gèneres i unes 1 000 espècies, que visqueren durant el Carbonífer i el Permià
lepidosaures
Herpetologia
Superordre de rèptils diàpsids que inclou els ordres dels escatosos, eosuquis i rincocèfals i comprèn els individus que tenen la pell recoberta d’escata i la segona fossa temporal poc definida.
Aparegueren a la fi del Permià i al començament del Triàsic, i s’estengueren per tot el món, coincidint amb la desaparició dels dinosaures Actualment constitueixen el grup més representatiu i majoritari dels rèptils