Resultats de la cerca

Considerada com una manifestació de poca sociabilitat humana, pot respondre a un desmesurat exalçament de la pròpia personalitat, o bé a un sentiment pessimista i a una frustració quant a les possibilitats de collaboració amb els altres Modernament és inclosa dins els estats patològics de l’individu, acompanyada sovint de malenconia i hipocondria

La preexistència de les ànimes pot ésser entesa com a ordenada des d’un principi a una futura encarnació o com a existència originàriament espiritual pura degradada després, per una culpa, en una existència incorporada En aquest darrer sentit, de caire dualista i àdhuc pessimista, la doctrina de la preexistència de l’ànima —coneguda també com a preexistencialisme — va sovint unida a la de la transmigració o reencarnació de les ànimes

Enfront del que hom pot anomenar pessimisme espontani o natural , que fa una valoració relativament pessimista de l’home com a radicalment egoista, i que pot portar a una positiva actitud de comprensió i tolerància envers el proïsme, el pessimisme pròpiament dit sol desembocar en el nihilisme —tipificable en filosofia com la del primer Sartre— o en una concepció social autoritària —representable en doctrines com la de Hobbes— més difícil és, tanmateix, de mesurar el grau de pessimisme que rau en la base d’actituds com la de l’escepticisme i agnosticisme o com les de tipus…

Bé que no sempre ha adoptat formes monàrquiques, la forma més usual de l’absolutisme ha estat la monàrquica, com la dels segles XVII i XVIII No hi ha un cos unificat de doctrina de l’absolutisme Hobbes, el pensador més important d’aquest corrent, basà la seva concepció sobre un individualisme laic i utilitari i una concepció pessimista de la condició humana, que ve a justificar la necessitat d’un ordre polític per submissió Bossuet fonamentà l’altre corrent important de l’absolutisme en la tradició i en la providència Amb l’accessió del liberalisme, aquest corrent remarcà l’…

El bloc ideològic més constant és constituït per les tesis de la unitat del saber filosoficoecològic, l’exemplaritat, la primacia de la voluntat sobre la intelligència tant en Déu com en l’home, la necessària illuminació divina de l’enteniment humà per a assolir veritats absolutes de qualsevol ordre, el pessimisme sobre les possibilitats morals de la natura humana i la consegüent preeminència de la gràcia, l’espiritualitat mística La indiscutida autoritat d’Agustí durant tota l’alta edat mitjana fa que aquest corpus doctrinal aparegui en gairebé tots els seus principals representants Al s…

Hom troba antecedents de material picaresc en les obres dels arxiprestes d’Hita i de Talavera, en l' Espill de Jaume Roig i sobretot en La Celestina de F de Rojas Però el gènere apareix pròpiament amb el Lazarillo de Tormes 1554 i assoleix els seus trets més característics en el Guzmán de Alfarache 1599, de Mateo Alemán, i la seva segona part 1604 Altres novelles importants són la Vida del Escudero Marcos de Obregón 1618, de Vicente Espinel la Historia de la vida del buscón llamado don Pablos 1626, de Quevedo, obra d’un llenguatge dens i hiperbòlic, de quadres satírics o burlescs, on l’…

Els anys seixanta, els escriptors joves que trencaren amb el realisme socialista i s’obriren a noves experiències trobaren un ressò de les seves inquietuds en una nova revista, Krugovi ‘Cercles’ Entorn d’aquesta publicació s’agruparen poetes com Slavko Mihalić 1928, fita de l’actual poesia croata, Antun Šoljan 1932, Ivan Slamnig 1930, Milivoj Slaviček 1929, Vesna Krmpotić 1932 i Nikola Milićević 1922 En línies generals, tots consideren la literatura com un mitjà per a escapar-se de la ideologització total i en les seves obres palesen un to pessimista i la concepció de l’home com…