Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
picarol
Esquella petita que hom penja al coll d’un animal (cabra, ovella, bou).
picarol

Picarols
© Corel
Cadascun dels cascavells o les campanetes que hom posa als guarniments dels cavalls o dels muls.
humorisme
humorisme Portada de “L’Esquella de la Torratxa” del 30 d’octubre de 1886
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Estil literari, gràfic o artístic en general, mitjançant el qual hom interpreta la realitat en els seus caires còmics, absurds o incongruents.
És una òptica vital amb moltes manifestacions, que van des de la moralització a l’escarni, i és fruit de l’observació i de l’estudi de les actituds psicològiques Bé que primitivament cercà l’exageració dels defectes físics i de les situacions grotesques per provocar el riure, després analitzà els costums socials i finalment aprofundí el caràcter de les persones per servir la comunitat o per aprofitar-se'n La seva manifestació plàstica és anomenada correntment caricatura Cal notar també la seva àmplia utilització en el periodisme com a instrument de penetració política Tots els pobles i totes…
cascavell

Joc de cascavells
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical, anomenat també picarol, consistent en una cavitat esfèrica buida, amb una o més obertures, que una boleta o bocí de ferro (o altre material) de lliure moviment a l’interior colpeix i fa sonar quan és sacsejada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió indirecta de sacseig amb cavitat globular Sol ser de bronze o d’algun altre metall Generalment els cascavells s’utilitzen en grup, disposant-los en suports de formes diverses pals, cèrcols, etc En l’orquestra són collocats normalment en una cinta semicircular fixada a un mànec que l’intèrpret sacseja Són presents en alguns balls populars tradicionals, anomenats balls de cascavells, en els quals els homes o fadrins porten uns camals de roba amb cascavells cosits També són utilitzats com a senyal de comunicació, principalment en el món…
caricatura
caricatura de Lluís Bagaria que representa Santiago Rusiñol
© Fototeca.cat
Art
Representació de persones, fets, costums o habituds socials fent ressaltar —preferentment per la plàstica— els trets més característics i aptes per a produir un efecte grotesc.
Bé que a les èpoques primitives i mitjanes de totes les cultures és fàcil de trobar elements que semblen caricaturescs, no ho són la majoria de vegades, puix que tenen intenció moral o religiosa La caricatura prengué la seva veritable forma en les dues últimes centúries, quan es posà al servei de la política Prengué força a Anglaterra i a França, i s’estengué a tot Europa França en fou la capdavantera, amb artistes com Daumier, Doré, Gavarni, Steinlen, Gill, Caran d’Ache, Sem, Forain, al final del s XIX i principi del XX, i, modernament, Chaval, Siné i Wolinski L’Assiette au Beurre , Le Rire…
revista
Periodisme
Publicació periòdica de format més petit que un diari però de major nombre de pàgines, millor qualitat de paper i sovint amb abundant il·lustració.
Segons la periodicitat pot ésser setmanal, quinzenal, mensual, etc Quant al contingut, les revistes poden tractar exclusivament d’una matèria de medicina, literatura, cinema, música, gastronomia, etc i són editades per organismes particulars, o poden incloure temàtica diversa amb informació general, temes d’actualitat, vida cultural, espectacles, passatemps, etc i són editades per societats de publicacions amb finalitat purament comercial i de gran tiratge També segons el contingut poden ésser classificades en infantils, d’humor, d’esports, de política, científiques, femenines de modes,…