Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
formigó
Sensació molesta comparable a la produïda per les formigues en córrer sobre la pell.
pineda
Pineda
© Xevi Varela
Geobotànica
Bosc o arbreda de pins.
Les pinedes se solen donar on els arbres de fulla plana no són capaços de formar masses denses o són boscs secundaris, que substitueixen els boscs primaris quan aquests han estat destruïts o malmenats Actualment, les pinedes ocupen una gran extensió i són afavorides per l’home, directament per a aprofitar la fusta dels pins, i indirectament degradant les comunitats vegetals genuïnes A la terra baixa, secà, es fa la pineda de pi blanc , que substitueix sovint alzinars, carrascars i màquies és la formació arbòria que ocupa més superfície als Països Catalans La pineda de pi pinyer…
agulla
Neu sobre agulles de pi
Corel
arbre aciculifoli
Arbre aciculifoli Fulles de cedre
Juanedc (CC BY 2.0)
Botànica
Arbre de fulles aciculars, estretes i llargues com agulles (pins, cedres, etc.).
pinyonaire
Persona que es dedica a collir pinyes dels pins pinyoners i ven pinyons torrats.
acicular
Botànica
Dit de les fulles llargues, primes i punxegudes, com les dels pins, cedres, etc.
piròfil | piròfila
Botànica
Dit de les plantes que resisteixen el foc i que són afavorides pels incendis, els quals eliminen llurs competidors.
Són espècies piròfiles molts pins, la surera, les estepes Cistus , etc
llenega
Llenegues
© C.I.C - Moià
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, que té el barret d’un bru olivaci i viscós i és de làmines blanques, espaiades i gruixudes.
Es fa en boscs, sobretot de pins Excellent bolet comestible, és un dels més apreciats pels boletaires
escarabat de nit
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 2-3 cm de llargària, amb color de fons bru negrós i bru vermell amb una fina pubescència blanca que cobreix totes les parts superiors; els mascles tenen les antenes dilatades a l’extrem.
Viu en els indrets arenosos, rics en vegetació arbòria, sobretot pins, i és bastant comú als Països Catalans
vesc
Vesc
© Xevi Varela
Botànica
Subarbust dioic hemiparàsit, de la família de les lorantàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades, oblongues, obtuses i de color verd groguenc, de flors groguenques, disposades en glomèruls cimosos axil·lars, i de fruits en baia arrodonida i blanquinosa.
Viu a les branques dels arbres, i té races especials pròpies dels pins, dels avets o dels arbres de fulla plana