Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
pirenomicètides
Micologia
Subclasse d’ascomicets integrada per fongs generalment paràsits de plantes, els ascocarps dels quals són peritecis, típicament amb un ostíol apical, però a vegades closos (clistotecis).
Els principals ordres són els de les clavicipitals, de les diaportals, de les hipocreals i de les laboulbenials, aquest últim considerat sovint com una subclasse a part
ascomicets
Cordyceps militaris: ascomicets pirenomicets
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs desproveïts de cèl·lules flagel·lades, gairebé sempre septats, caracteritzats per la producció d’espores a l’interior d’ascs, formats a partir d’un aparell ascogen originat per reproducció sexual.
El miceli normal correspon al gametòfit i presenta hifes ramificades, de membrana quitinosa És típic que els septes que separen les cèllules presentin un o diversos porus o aparells sinàptics, com passa en algunes algues A vegades formen estromes, per agregació d’hifes en forma de prosènquima o de plectènquima sobre o dins els quals es formen els òrgans reproductors No és rar que alguns estromes acumulin reserves i es converteixin en formes resistents, els esclerocis La reproducció té lloc bàsicament per tricogàmia El gametangi femení, l’ascogoni, és fecundat pels espermacis, gàmetes…
diatripals
Botànica
Ordre d’ascomicets pirenomicets típicament ascohimenials i que presenten ascs amb anell amiloide.
L’espècie més comuna és Diatrype disciforme , que habita sobre fusta morta d’arbres caducifolis
periteci
Micologia
Aparell esporífer propi dels pirenomicets i dels pirenolíquens, esfèric o en forma d’ampolla.
Ordinàriament els peritecis presenten apicalment un ostíol, a través del qual surten les espores, i normalment són més o menys enfonsats dins el tallus
diaportals
Botànica
Ordre d’ascomicets pirenomicets, típicament ascohimenials, que presenten ascs amb anell quitinoide i espores hialines.
El gènere més comú és Valsa , que viu en salzeredes i pollancredes sobre fusta en descomposició
líquens
Líquens
© Xevi Varela
Micologia
Grup —o, sistemàticament, classe— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong.
La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets discomicets i pirenomicets, però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong basidiomicet Les algues són…
clavíceps
Micologia
Gènere de fongs pirenomicets, de l’ordre de les clavicipitals, paràsit de flors, sobretot de gramínies, en les quals determina una castració parasitària, alhora que el fong produeix conidis, que els insectes dispersen.
En madurar la planta, forma uns estromes llargs i durs, els esclerocis, anomenats banyes , que passen a terra a l’època desfavorable Després germinen i donen un grup d’ascostromes en forma d’agulla de cap, portadors de peritecis, on s’originen les espores, que reproduiran la infecció Rics en alcaloides ergotamina, ergobasina emprats en medicina, els esclerocis confereixen toxicitat a les farines preparades amb cereals atacats ergotisme