Resultats de la cerca

De característiques similars a la cabra salvatge hispànica cabra salvatge hispànica , la secció transversal de les banyes era quadrangular Habitava als Pirineus Desaparegué del Pirineu català entre el final del segle XIX i el començament del segle XX Protegida legalment d’ençà del 1980, els darrers exemplars sobrevisqueren al parc nacional d’Ordesa i Mont Perdut fins el gener del 2000 El 1999 el govern aragonès obtingué mostres cellulars del darrer exemplar viu per a futures clonacions de l’espècie

El seu límit septentrional coincideix amb la frontera pirinenca que separa Aragó d’Occitània El límit occidental coincideix igualment amb la frontera històrica de Navarra la vall del Roncal ja és lingüísticament basca El límit oriental és una frontera poc definida al nord de Montsó, que correspon a la zona reconquerida fins al segle XII entre el català i l’aragonès es troben una sèrie de parlars de transició difícilment atribuïbles a un o altre domini lingüístic de Montsó cap al sud la frontera occidental del català és molt…

Quan no és l’època del zel octubre o novembre, viu en ramats no jerarquitzats, generalment de sis a quaranta individus del mateix sexe els mascles sovintegen en parts més altes de les muntanyes que les femelles Habiten al centre i al sud de la península Ibèrica serra de Gredos, Sierra Nevada i Serranía de Ronda a més, també han proliferat als ports de Beseit, on el 1985 hi havia uns 1500 individus, després que hom hi establís una reserva de caça Entre el 1995 i el 1999 es reintroduïren a Montserrat uns 25 exemplars de cabra salvatge procedents dels Ports, que el 2017 ja eren més de 250 L’any…

Abunda als prats de l’alta muntanya pirinenca

Es fa en pedrusques de l’alta muntanya pirinenca

És un prat ras propi dels vessants rosts i assolellats de l’alta muntanya pirinenca, on forma graonades característiques a causa dels fenòmens de solifluxió

És propi de les aigües poc profundes 0,5-1,5 m de llacs d’alta muntanya L' espargani muntanyenc S affine ssp borderei juntament amb la subulària Subularia aquatica i la inusual falguera isòet Isoetes lacustris integren una comunitat hidrofítica pirinenca d’interès Isoeto-Sparganietum borderei

Bé que el grau de metamorfisme és baix, hi ha hagut una orientació dels minerals, la qual cosa fa que presenti una exfoliació notable en plaques Per aquesta propietat és molt emprada en la construcció, especialment per a recobrir les teulades Les llicorelles són molt abundants a tota la zona pirinenca Hom també l’anomena pissarra

A Andorra, la Seu d’Urgell i la vall Ferrera, val 1/24 de la quartera local, o sia 3,0566 l A Perpinyà val 1/8 del quartó rossellonès, o sia 1,148 l La punyera gran de la vall Ferrera té un valor doble que el de la punyera, o sia 6,1133 l

Els individus tenen una alçada considerable, la conformació del cos, regular, proveïts de banyes i amb pelatge blanc o bé tacat de negre o marró