Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
planejament
Tecnologia
Operació a la qual són sotmeses les peces metàl·liques, de fusta, etc, per tal d’obtenir-hi una o més superfícies planes o llises.
Consisteix a arrencar la doladura horitzontalment, bé amb eines com el ribot, la plana, etc, en la fusta, bé amb les planejadores
planejament urbà
Geografia
Pràctica que contribueix a conformar les ciutats segons unes determinades tendències (marcades per elements polítics, econòmics, socials i ideològics) i que ajusta la imatge de la ciutat i l’espai urbà als processos de transformacions sòcio-econòmiques.
El concepte de planejament urbà ha anat evolucionant des de l’establiment d’uns espais especialitzats i unes pautes morfològiques planejament racionalista fins a la revalorització de la singularitat de la ciutat planejament historicista actualment inclou l’establiment d’uns objectius estratègics i unes polítiques encaminades a la consecució d’aquesta revalorització plans estratègics
planejament estratègic empresarial
Economia
Sistema, a mitjà i a llarg terme (entre 3 i 10 anys), per a establir plans de desenvolupament i programes d’explotació per a la gestió òptima de l’empresa.
Anomenat també planemajent d’empresa, aquest sistema aplica els conceptes d’estratègia a l’empresa i, després de fer-ne una diagnosi visió i posicionament, planeja una estratègia general i li traça uns programes funcionals, amb unes accions específiques, uns recursos adients i uns estàndards de funcionament per al control de gestió Iniciat als Estats Units, als anys cinquanta, el sistema ha estat definit per diversos autors P Drucker, RL Ackoff, GA Steiner
sistema de Planejament i Programació del Pressupost
Economia
Sistema per a la presa de decisions sobre el millor ús dels recursos econòmics en una organització, amb relació a uns objectius, quan manca l’experiència sobre el mercat o el benefici.
Aplicat principalment al sector públic per a superar-ne les deficiències en la tècnica pressupostària, té en compte els objectius a assolir, les activitats alternatives que hi porten, el progrés més econòmic, els resultats obtinguts i el control de gestió Supera semblantment les possibles arbitrarietats i és una justificació racional i pública de les tries pressupostàries Fou implantat de primer als Estat Units principis dels seixanta i, després, a diversos estats
sanejament empresarial
Economia
Conjunt de mesures tècniques, organitzatives i financeres per a reconstituir les bases eficients d’una empresa que es troba en una situació crítica, amb la intenció de mantenir-la i salvar-ne els llocs de treball.
En són elements imprescindibles una diagnosi i un planejament de mesures Les mesures tècniques i organitzatives suposen l’adaptació de l’estructura i l’activitat a un projecte planejament estratègic empresarial, mentre que, les financeres, possibilitaran els mitjans per a realitzar-lo ajustant el balanç, emprant nous mitjans, retardant els pagaments, etc
zonificació
Urbanisme
Descomposició de la ciutat en zones segons usos i densitats.
Les primeres zonificacions sorgiren a la fi del s XIX i al començament del XX com a ordenances municipals de policia urbana, per a evitar les incompatibilitats entre diversos usos i certs conflictes socials El moviment racionalista recollí l’herència de la zonificació i la introduí en la seva proposta de ciutat funcional La zonificació funcional en espais especialitzats a les ciutats ha estat sotmesa a crítica des de mitjan de la dècada dels vuitanta En aquest sentit, el planejament racionalista i funcional ha experimentat un autèntic retrocés enfront del planejament…
morfologia urbana
Geografia
Aparença externa de la ciutat, formada per la trama dels carrers i els espais urbans que originen el pla de la ciutat, pels seus edificis i per la funció d’aquests carrers i aquests edificis, que li proporciona unes característiques determinades d’animació.
La morfologia urbana és fruit de l’evolució històrica de la ciutat, i per la seva construcció, amb materials sòlids, i per l’estructuració, en solars de propietat, esdevé molt durable correntment la forma sobreviu a la funció que l’ha originada A més del simple paisatge urbà, la morfologia urbana inclou també la conformació del seu contingut humà, és a dir, les característiques de la població que l’habita i la representació de l’estructura socioeconòmica en què ha estat organitzada, de la qual és un reflex ben fidel La morfologia urbana ha estat revalorada els darrers anys Aquest fenomen es…
control de gestió
Economia
Sistema d’anàlisi sistemàtica i contínua dels resultats empresarials, per a determinar-ne les possibles desviacions respecte dels objectius establerts i, mitjançant el feed-back
, modificar-ne la gestió per a millorar els resultats.
Consta d’una estructura orgànica, d’un mecanisme de detecció i d’un mecanisme de control, i presssuposa la coherència de tots els elements de gestió organigrama, planejament estratègic, etc i un ambient empresarial favorable al sistema
qüestió social
Cristianisme
Expressió amb què, en l’àmbit catòlic de la darreria del segle XIX i primera meitat del segle XX, hom solia referir-se al conjunt de problemes socials —injustícia del repartiment de les riqueses, situació degradada del proletariat, responsabilitat dels creients en la superació de les diferències de classe, etc.— la consciència dels quals havia estat desvetllada pel marxisme i que l’Església —que rebutjava aquest per principi— feu específicament seva per tal de corregir actituds seves anteriors i, alhora, evitar els que considerava extrems socialistes.
Amb el nou tarannà inaugurat pel concili II del Vaticà —autonomia de l’àmbit secular, responsabilitat dels creients en llurs opcions polítiques, etc—, l’esperit d’arrel posttridentina, que inspirava el planejament de la qüestió social tipificable en les encícliques que, sobre això, promulgaren diversos papes, des de Lleó XIII fins a Pius XII, restà radicalment superat, bé que sovint es manifesta encara en proclames i preses de posició tant de jerarquies locals com de grups tradicionals de catòlics dels indrets més diversos
regionalització
Economia
Fraccionament en zones d’un espai econòmic, que es defineix a priori com un conjunt integrat per un nombre determinat d’unitats territorials.
L’àmbit regional varia segons els objectius de l’anàlisi, i abans de definir-lo és convenient de tenir en compte el marc econòmic general, així com les dimensions i el nombre de regions a considerar Amb aquests condicionants previs, les regions es poden definir a partir de la consideració d’unitats espacials bàsiques —entitats administratives per a les quals es disposa d’informació estadística— segons els criteris d’homogeneïtat, polarització i planejament Moltes vegades, això no obstant, el problema és ociós en la mesura que les regions són definides a priori per motius…