Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
duna
Duna del Marroc
Geomorfologia
Promontori de sorra d’origen eòlic que es forma en llocs àrids i desèrtics o a les platges.
Les partícules són transportades pel vent, en suspensió o per saltació, fins que en disminuir la velocitat es dipositen Les dunes tenen els costats asimètrics pendent dèbil del costat d’on ve el vent i pendent més pronunciat del costat contrari Poden tenir formes diverses allargades, i paralleles o transversals a la direcció del vent, o en forma de mitja lluna barcana , que es formen en llocs de vent moderat però de direcció i sentit constants En llocs amb sorra abundant les dunes poden atènyer fins a 30 m d’alçada, i al Sàhara arriben fins a 120 m En les grans extensions desèrtiques i…
lliri de mar
Lliri de mar
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de 30 a 60 cm, de fulles ensiformes i de flors grosses, blanques i oloroses, agrupades en umbel·la.
Creix exclusivament en platges i arenys marítims
panical marí
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 25 a 60 cm d’alçària, de fulles palmatilobulades, coriàcies i espinoses, i de flors blavoses arranjades en capítols globosos.
Es fa exclusivament en platges i arenys marítims
corretjola marina
Botànica
Planta herbàcia prostrada, de la família de les convolvulàcies, de fulles engruixudes, arrodonides o reniformes, d’un verd lluent, glabres, i de flors campanulades de color de rosa.
Viu a les platges i a les dunes litorals
equinòfora
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 50 cm d’alçària, molt punxant, de fulles rígides, carnoses i pinnatisectes, amb els folíols espinosos, i d’umbel·les de flors blanques.
Habita les platges i els arenys de tot el litoral
trompera
Trompera
Le.Loup.Gris (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta arbustiva dioica, de la família de les efedràcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles molt reduïdes, de flors masculines en inflorescències ovoides pauciflores, de flors femenines aparellades, i de fruits globosos vermells.
Creix en platges i indrets àrids, a l’Europa meridional
platja
platja
(CC0)
Geomorfologia
Hidrografia
Porció de costa de poca inclinació, formada per acumulació de sorra o per altres materials detrítics.
Una platja es localitza normalment entre el nivell superior de les altes aigües plenamar i el més inferior de les baixes baixamar Els materials que la constitueixen són, a més de la sorra, blocs, palets, graves, i també elements encara més fins que la sorra mateixa Els materials detrítics provenen de les aportacions fluvials, o de l’acció de les aigües marines que ataquen sense treva la zona costanera els elements detrítics, d’una o altra procedència, són arrossegats i, en certa manera, distribuïts al llarg de la costa platges de fons de badia, fletxes litorals, etc per l’acció de corrents…
rave de mar
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 15 a 50 cm d’alt, de fulles carnoses, pinnatífides o sinuades, de flors liles o blanques, en raïm, i de fruits siliquosos formats per dos articles monosperms, l’inferior amb dos corns.
Creix en platges i en terrenys sorrencs litorals, més o menys ruderals
cospí marí
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, pubescent, d’uns 10 cm d’alçària.
Les fulles són dues o tres vegades pinnades, i les flors són blanques o lleugerament purpurines Creix a les platges i a les dunes litorals
petxinot de sang
Petxinots de sang
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels filibranquis, de la família dels àrcids, de 6 a 8 cm de diàmetre i de valves quasi circulars amb xarnera ampla, plana i proveïda de moltes dents en posició obliqua.
Habita colgat a la sorra i es troba molt sovint a les platges dels Països Catalans És bastant apreciat per l’excellència de la seva carn