Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
ensacada
Conjunt de sacs plens d’una mercaderia determinada.
peu
Agronomia
Pila d’esportins plens d’oliva molta, de confins plens de raïm aixafat, etc., disposada a la premsa per ésser premsada.
enrocador
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 7-9 cm de longitud en els mascles i uns 6 cm en les femelles.
De color verdós, habita entre els fons litorals de la Mediterrània plens de vegetació No té interès econòmic
parada
Indústria tèxtil
Quantitat de plegadors d’ordit, plens de fil, que calen per a produir, en la màquina de parar, un nombre determinat de plegadors plens d’ordit parat.
paradís
Estat de felicitat amb relació a llocs amens, confortables, plens de pau.
mot ple
Lingüística i sociolingüística
Des d’un punt de vista formal, aquell mot que pot tenir oposadament una forma reduïda, per apòcope, elisió, etc., com, per exemple, el/l’, la/l’, me/’m, em/m’, de/d’.
Des d’un punt de vista semàntic, són mots plens els lexicals, per oposició als purament gramaticals, considerats buits de sentit, com les preposicions, les conjuncions i altres elements gramaticals de relació lexema, morfema
abat coadjutor
Cristianisme
Abat elegit pels monjos en vida del seu antecessor resignat, vell o malalt.
Tenia tota la jurisdicció, però molt sovint hom reservava a l’anterior la representació externa i la preeminència Des del 1966 els abats elegits en aquestes circumstàncies ja no són coadjutors, sinó abats amb plens drets, els quals són perduts per l’antecessor
tiento
Música
Peça contrapuntística vinculada amb el preludi i el ricercare, destinada a instruments de tecla, viola de mà o arpa, que tingué una gran difusió a la península Ibèrica del segle XVI al XVIII.
Aquest mot fou emprat per primera vegada per Lluís del Milà amb el nom de tento Sovint constitueixen una sèrie de fugues breus sobre diferents temes N'hi ha diferents modalitats de batalla, de falses, plens, de mà dreta, etc Els principals autors que l’han conreat són Ade Cabezón, PAVila, LVenegas de Henestrosa i JBCabanilles
bagatel·la
Billar
Joc de saló que hom juga sobre una taula com la de billar, amb un dels costats en forma semicircular, en el qual hi ha vuit forats numerats i un al centre.
Cadscun dels dos jugadors participants disposa d’un tac curt i de quatre boles blanques o vermelles, que ha d’introduir dins els forats després que la bola pròpia n'ha colpejada una de negra que és al centre de la taula Els punts són comptats sumant els nombres que porten els forats on han caigut les boles La partida fineix quan tots els forats són plens
vidalba
Botànica
Farmàcia
Liana de la família de les ranunculàcies, de fins a 25 m de llargària, de fulles oposades, pinnades i caduques, de flors blanques, reunides en panícules, i de fruits en poliaqueni.
Es fa en boscs humits i en bardisses, a l’Europa central i meridional Als Països Catalans és pròpia de la meitat nord-oriental de Catalunya i de les muntanyes tarragonines i valencianes És fortament vesicant La vidalba, recollida tradicionalment al rasos de Peguera, és l’herba verda que cobreix el cos dels plens i els protegeix del foc durant els salts de La Patum