Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
ieisme
Lingüística i sociolingüística
Fenomen propi del català oriental, viu a les Balears i a les comarques nord-orientals i centrals fins al nord del Barcelonès, consistent a pronunciar [j] el resultat de l’evolució dels grups c’l, g’l, t’l i ly del llatí vulgar.
P ex ull pronunciat ui provinent d' oc'lu , poll poi de pedic'lu , vell vei de vet'lu
da capo
Música
Locució -abreujada D.C.- que indica que cal repetir la peça des del principi i acabar on aparegui el mot fine o fins a trobar un signe específic (ex. 1 o ex. 2) que mostra que cal saltar fins a la següent aparició del mateix signe.
Quan la repetició s’acaba al mot fine , sovint s’utilitza l’expressió da capo al fine , i quan es repeteix fins al signe s’indica da capo al segno o, fins i tot, da capo al segno e poi la coda És molt freqüent l’aparició d’un da capo en composicions de forma ternària reexpositiva ABA, com ara els tercers moviments de simfonies, sonates i quartets generalment formats per minuet-trio-minuet da capo , o el tipus d’ària que precisament s’anomena aria da capo Exemple 1/ Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises
taro
Corel
Alimentació
Tubercle del taro, aliment bàsic dels polinesis, els quals, després de torrar-lo o coure’l per destruir un glucòsid que conté, preparen el poi, massa pastosa amilàcia, de gust una mica àcid però agradable.
text i música
Música
La relació entre text literari i creació musical ha generat nombroses formes i manifestacions artístiques, especialment en l’àmbit del cant, que reuneix tots dos elements de forma inseparable.
A diferència de la tradició culta de compondre la música sobre un text previ, en la cançó tradicional, el text i la seva melodia poden haver-se originat simultàniament o configurat amb influències recíproques així, mentre que la música s’estructura en frases melòdiques que es corresponen amb els períodes o amb els ritmes poètics del text, aquest pot incloure elements fonètics o textuals que només es justifiquin per la necessitat de reomplir determinats períodes musicals és el cas de certes onomatopeies i síllabes de suport emprades en polifonies populars de l’àmbit mediterrani, dels trum-lai-…
producció
Música
Conjunt d’aspectes que configuren la representació teatral d’una òpera -dramatúrgia, escenografia, vestuari, attrezzo, il·luminació, moviment dels solistes i del cor i gesticulació-, i també la supervisió i coherència d’aquests elements amb l’objectiu d’assolir el sentit -el concepte- de l’obra.
El responsable final de la posada en escena ha variat al llarg de la història de l’òpera i, de fet, la figura del director d’escena no es consolidà fins a la segona meitat del segle XX Abans, la responsabilitat escènica era assumida per persones que normalment exercien altres funcions dins la companyia Sembla que el genial escultor GL Bernini creava lletres, música, decorat i tramoia de les òperes de cort i assajava amb els solistes La presència d’un director es fa patent en l’òpera francesa dels anys 1670-80 JB Lully dirigia les seves òperes -construïdes de manera més precisa i subtil que…