Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
convencionalisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que veu en els principis lògics, i àdhuc en les lleis de la natura, pures convencions.
Antigament fou defensada pels sofistes, però és modernament, a partir de la descoberta de les geometries no euclidianes, quan adquireix consistència, per obra de Poincaré, que l’aplica als principis geomètrics Mach i Dubem l’apliquen a la física, Hilbert, a la matemàtica, amb el formalisme, i Carnap, a la construcció de llenguatges També el pragmatisme i l’operativisme són en certa manera teories convencionalistes I fins i tot hom n'ha volgut veure Kant com a precursor
neokantisme
Filosofia
Corrent filosòfic del kantisme que, sota el lema de ‘‘retorn a Kant‘ (segons l’expressió d’O. Liebmann), sorgí a mitjan segle XIX i ha durat fins al segle XX.
Els seus representants principals són, a Alemanya, A Lange, H Hemolz, A Riehl, les escoles de Marburg H Cohen, P Natorp, E Cassirer i de Baden W Windelband, H Rickert, B Bauch, els relativistes G Simmel, J Volkelt i E Troeltsch i l’empiriocriticisme de R Avenarius i E Mach a França, Ch Renouvier, AA Cournot i els anomenats “crítics de la ciència” J Lachelier, E Boutroux, H Poincaré, P Duhem a Anglaterra, FH Bradley i B Bosanquet i a Itàlia, R Cantoni i A Chiappelli en aquests dos darrers països sempre tingué un caràcter més idealista
intuïcionisme
Matemàtiques
Corrent del pensament matemàtic, nascut a la segona meitat del s XIX.
Propugna que la matemàtica és l’estudi d’uns tipus de construccions mentals en les quals els objectes que hom maneja han d’ésser definits donant un criteri que en permeti la construcció i on el llenguatge emprat, sigui ordinari o simbòlic, només és un instrument auxiliar i no una part essencial de les construccions formalisme Hom accepta que la matemàtica intuïcionista és formada de tot allò que és conseqüència segons les normes de la lògica intuïcionista de la construcció de la successió dels nombres naturals ℕ, de la qual resulten evidents els axiomes de Peano base de la construcció formal…
franc
Economia
Antiga unitat monetària principal de França, establerta formalment per la Convenció Nacional (1795) amb una equivalència de 5 g d’argent.
L’any 1803 fou fixada una doble relació d’equivalència per a l’or i l’argent, fins a l’abandó definitiu del bimetallisme l’any 1877, que hom lligà el franc exclusivament a l’or En el decurs del s XIX el sistema monetari francès fou adoptat per la majoria d’estats europeus, i el franc fou emprat com a mitjà de pagament dels intercanvis exteriors dels membres de la Unió Monetària Llatina 1865 La Primera Guerra Mundial suposà la pèrdua del predomini del franc a Europa, i l’abandó del patró or el situà en un període de fortes fluctuacions Des del 1928, any de la reforma monetària de …
topologia

Topologia Les figures unides amb fletxes són topològicament iguals, perquè és possilbe passar de l’una a l’altra per mitjà d’una transformació contínua
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Part de la matemàtica que estudia aquelles propietats dels conjunts de punts de la recta, del pla, de l’espai o d’espais de dimensions superiors que no són alterades per les transformacions contínues.
Es tracta de propietats geomètriques que no depenen de cap magnitud, sinó únicament de la posició relativa dels punts Per exemple, el fet que dos punts puguin unir-se o no per un camí, o que el nombre de cares menys el d’arestes més el de vèrtexs d’un políedre esfèric sigui sempre dos teorema d’Euler Aquí hom entén per transformació contínua aquella que admet una inversa i que tant ella com la inversa són contínues L’íntima connexió que hi ha entre el concepte de continuïtat d’una funció en un punt i el d’entorn d’un punt permet de transportar l’estudi de propietats topològiques a aquells…
àlgebra

Triàngle numèric, més tard conegut com a triangle de Pascal, d’un manuscrit xinès del 1303
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia les estructures algèbriques dels conjunts.
Hom l’aplica, per tant, en les situacions on hi ha un conjunt ben definit i una noció clara d’operació entre els seus elements operació interna o entre aquests i els elements d’altres conjunts operació externa L’àlgebra ha evolucionat des de l’interès inicial per a resoldre problemes fonamentalment pràctics fins al desenvolupament del mètode abstracte Dues inclinacions diferents han desembocat en l’àlgebra moderna D’una banda, l’ àlgebra clàssica , simple instrument per a fer càlculs i resoldre equacions que usava només els conceptes immediats que hom reconeixia al problema les quantitats…
matemàtica
Matemàtiques
Ciència que estudia les propietats dels nombres, de les figures, dels conjunts, de les operacions, de les funcions, etc.
Aquesta definició és força descriptiva, però incompleta, i per això diversos matemàtics han intentat de definir la matemàtica tot assenyalant-ne els trets més característics Així, segons B Russell, la matemàtica consisteix només en afirmacions tals com “si una proposició és veritable referida a un objecte, aleshores una altra proposició també ho és”, de manera que la matemàtica és aquell camp en què hom no sap mai de què parla ni si allò que diu és veritat o no Dins aquesta mateixa línia, H Poincaré diu que els matemàtics no estudien objectes, sinó relacions entre objectes no els…