Resultats de la cerca

La seva finalitat és garantir-ne la participació en l’exercici del poder polític, com a elector o com a representant dels electors, i constitueixen les relacions entre els ciutadans i l’estat Els principals drets polítics són el dret a eleccions lliures, el dret a vot, el dret d’accés a les funcions i els càrrecs públics, el dret d’associació, el dret de reunió i el dret de sufragi passiu

Si hom considera, però, que actualment, en la gran majoria de les societats, aquestes relacions són unes relacions de poder i que el poder hi és institucionalitzat sota la forma d’estats, és prou explicable que, generalment, hom redueixi l’àmbit d’aquesta definició a les relacions entre els ciutadans i l’estat o entre diversos estats Tal com és entès normalment, doncs, el terme comprèn, d’una banda, les teories sobre el govern de la societat i, de l’altra, les pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics La política, en el seu aspecte teòric, és el tema d’estudi de la filosofia…

El terme generalment s’utilitza per a subratllar la influència impròpia i presumptament illegal sobre la judicatura amb la finalitat d’apartar o neutralitzar els adversaris polítics o per a defensar-se’n Molt especialment, s’aplica quan, de manera sistemàtica i suposadament planificada, els tribunals actuen contra polítics democràticament elegits i també quan, en nom de la preservació de l’imperi de la llei, el poder judicial és acusat de vulnerar drets fonamentals, la llibertat d’expressió i manifestació o la lliure circulació La desproporció en els càrrecs…

A l’Estat espanyol, durant la dictadura del general Franco, ministre encarregat dels afers polítics relatius al Movimiento Nacional

Comporta l’existència d’unes normes jurídiques la constitució i uns poders, que poden ésser de dret establerts formalment per la constitució i de fet com ara els grups de pressió Aristòtil establí una tipologia que esdevingué clàssica monarquia, aristocràcia i república, i llurs formes impures tirania, oligarquia i demagògia Maquiavel distingí entre principat i república Montesquieu formulà una nova classificació república, monarquia i despotisme La politicologia contemporània, atenent al control popular a què està sotmès, sol distingir dos tipus bàsics els règims autoritaris dictadura i els…

Aspectes generals Pot ésser imposat explícitament per l’autoritat com a càstig per determinats delictes o crims, o bé a determinades persones o collectius per raó de llurs creences, identitat o actuacions En aquest darrer cas, es tracta d’una mesura política i, per tant, sense termini fixat la possibilitat de tornar al propi país és aleatòria i depèn del canvi en la situació política D’altra banda, hom parla també d’exili quan l’autoritat no dicta explícitament l’allunyament de l’Estat però sotmet, gairebé sempre per motius polítics, una persona o un collectiu a persecució o a un tracte…