Resultats de la cerca

Comprèn els quitons , bentònics i marins, que habiten sobre les roques del fons i brostegen algues als Països Catalans, les espècies més comunes són Chiton corallinus, Acanthochiton communis i Lepidopleurus cajetanus

Manquen de closca, però tenen espícules calcàries, secretades per cèllules epidèrmiques El mantell és ben desenvolupat i el peu rudimentari Són amfineures Tots són marins, i viuen al fons, o sobre plantes o altres animals Tradicionalment s’havia considerat que els aplacòfors eren un grup germà dels poliplacòfors o quitons i que dins dels aplacòfors hi havia dues branques principals els solenogastres o neomeniomorfs Neomenia i els caudofoveats o caetodermomorfs Chaetoderma Els darrers estudis mostren que el grup dels aplacòfors no té base filogenètica, i que els solenogastres formen un…

Inclou els molluscs actuals, excepte els aplacòfors i els poliplacòfors

Llur organització és molt simple, i presenten simetria bilateral i disposició perfectament metamèrica de tots els òrgans La cara dorsal és recoberta per una conquilla circular, d’àpex lleugerament corbat la cara ventral és semblant a la dels poliplacòfors, amb la boca en posició anterior, prop de la qual hi ha dos grups de petits tentacles Els sexes són separats i la fecundació és externa

El mantell pot secretar una closca proveïda d’una o més parts, i que en alguns grups molt evolucionats passa a ésser interna, es redueix moltíssim, o fins i tot arriba a desaparèixer El cos és generalment dividit en tres regions cap, massa visceral i peu, bé que aquesta disposició sofreix moltes variacions en alguns grups El cap és ben desenvolupat, excepte en els lamellibranquis i els escafòpodes, i porta els òrgans dels sentits La massa visceral, enrotllada en espiral en els gastròpodes, és protegida per la closca, quan n'hi ha, i conté les vísceres El peu és un òrgan ventral molt variable…

Tenen un sistema nerviós arcaic, amb quatre connectius i sense diferenciació en ganglis Són litorals i repten pel fons o neden És un grup amb pocs representants, el més important dels quals és el quitó

Hom distingeix la segmentació total , que afecta la totalitat de l’ou ous oligolecítics i heterolecítics, de la segmentació parcial , que afecta només una part de l’ou ous telolecítics i centrolecítics La segmentació total és igual quan tots els blastòmers són de la mateixa mida ous oligolecítics d’alguns equinoderms i és desigual quan els blastòmers més petits, o micròmers, són al pol superior de l’ou, mentre que els macròmers són al pol inferior cas general dels ous heterolecítics i de la majoria dels oligolecítics Segons la disposició dels blastòmers, hom parla de segmentació radial,…