Resultats de la cerca

Hom els obté mitjançant la reacció d’alcohols dihidroxílics amb diisocianats, d’acord amb l’esquema Una major funcionalització en el component alcohòlic condueix a polímers ramificats i entrecreuats Industrialment, els diïsocianats més emprats en la preparació de poliuretans són el diisocianat de tolilè, conegut com a TDI, i constituït generalment per una barreja dels isòmers 2,4 i 2,6, i el 4,4'-diisocianat de difenilmetà, conegut com a MDI Com a component hidroxílic hom sol emprar un polièter lineal de cadena curta o, per a algunes aplicacions especials, un polièster, també de cadena curta…

Sol coincidir amb la represa o taxa natural d’humitat i és anomenada també taxa convencional d’humitat Taxes legals d'humitat % cotó 8,5 lli 12 jute 17 llana rentada 17 llana semirentada 18 llana pentinada sense oli 18,25 llana pentinada amb oli 19 llana regenerada 17 teixits de llana sense aprest 13 seda natural 11 raió viscosa 13 raió triacetat 7 niló 6 i 6,6 continu 5,75 niló 6 i 6,6 tallat 6,25 poliester continu 3 poliester tallat 1,5 polietilè 1,5 polipropilè 2 poliuretà continu 3 poliuretà tallat 3,5

Són emprats com a plastificants i en la fabricació de resines de polièster i de poliuretà

Actualment hom empra una quarantena de biomaterials silicona, tefló, dacró, poliuretà, alumini, etc en implantacions òssies, articulars, cardíaques, vasculars, oftàlmiques, etc

Hom l’empra com a trinxa elàstica en diferents peces de vestir i per a fabricar teixits elàstics destinats a vestits de bany, cotilles, etc Actualment hom el substitueix per fils de poliuretà

És un líquid incolor, d’olor penetrant, miscible amb els solvents orgànics no hidroxilats, que reacciona amb l’aigua alliberant diòxid de carboni, i que bull a 251°C i es congela a 22°C Hom l’obté per tractament del 2,4-dinaminotoluè amb fosgen, i és emprat en la preparació d’escumes, elastòmers i resines de poliuretà i com a agent d’entrecreuament en la indústria de les fibres tèxtils Malgrat ésser poc corrosiu, és altamnent irritant i produeix cremades

El primer procediment emprat per a enxarolar cuirs i pells fou l' enxarolatge en calent , que és un procés de lacat amb oli de llinosa que per oxidació i polimerització dóna pellícules de bona elasticitat i resistència Aquest procediment fou abandonat en aparèixer la tècnica de l' enxarolatge en fred , amb laques de nitrocellulosa, en el qual la formació de la pellícula és obtinguda per evaporació del dissolvent i no per via química, com és el cas de l’enxarolatge en calent El procediment més modern d’enxarolatge en fred és l’aplicat a base de laques de poliuretà formades sobre…

Aquestes capes poden ser pigmentades o no i consisteixen en preparacions d’oli de llinosa, bullit, nitrocellulosa plastificada o resines sintètiques El primer procediment emprat per a enxarolar cuirs i pells fou l' enxarolatge en calent , que és un procés de lacatge amb oli de llinosa que per oxidació i polimerització dóna pellícules de bona elasticitat i resistència Aquest procediment fou abandonat en aparèixer la tècnica de l' enxarolatge en fred , amb laques de nitrocellulosa, en el qual la formació de la pellícula és obtinguda per evaporació del dissolvent i no per via quimica, com és el…

Poden ésser obtinguts a partir de tres tipus de monòmers aldehids, èters cíclics i fenols Els derivats d’aldehids poden ésser obtinguts per reacció d’aquests amb alcohols polihidroxílics, en el qual cas tenen l’estructura són coneguts com a poliacetals i troben poca aplicació a causa de llur sensibilitat a la hidròlisi també poden ésser obtinguts per homopolimerització del monòmer, en el qual cas tenen l’estructura El més important d’aquests és el poliformaldehid Presenten rigidesa i resistència mecànica molt elevades i són emprats en la fabricació de peces mecàniques Els derivats d’èters…

Hom utilitza dielèctrics, de molt alta resistivitat i per tant de conductivitat pràcticament nulla Poden ésser sòlids, líquids o gasosos Els aïllants, a diferència del conductors, tenen els electrons lligats, però sota condicions determinades poden perdre electrons, és a dir que s’ionitzen, i esdevenen així conductors Segons la teoria de l’estat sòlid, desenvolupada amb l’estudi dels semiconductors, un aïllant té la banda normal d’energia i la primera banda d’excitació separades per una banda prohibida que requereix una energia elevada per a la seva disrupció Els aïllants gasosos…