Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
pontifical
Cristianisme
Missa celebrada solemnement per un bisbe, abat o prelat, revestit amb les insígnies pontificals amb assistència de nombrosos ministres.
pontifical
Cristianisme
Llibre litúrgic romà que conté, per a cadascuna de les funcions pontificals, tant les oracions del sacramentari com el cerimonial dels antics ordines (ordo).
El primer fou escrit a Magúncia entre el 950 i el 962, adoptat a Roma al s XI i refós per Guillem Durand, bisbe de Mende s XIII Adaptat i promulgat en tres llibres per Climent VIII 1596, no ha sofert retocs considerables fins a les simplificacions de Joan XXIII i la reelaboració del concili II del Vaticà
pontifical
Cristianisme
Dit de la litúrgia, dels ornaments, etc, propis del bisbe o prelat.
tunicel·la
Cristianisme
Vestidura superior que duia el sotsdiaca en les celebracions litúrgiques, de forma semblant a la dalmàtica
.
També la portava el bisbe sota la casulla per a celebrar de pontifical En fou abolit l’ús l’any 1968
entronitzar
Elevar al tron, a la cadira pontifical, a la seu episcopal.
tiara
Indumentària
Capell pontifici no litúrgic de forma oval, cenyit de tres corones sobreposades i amb la creu al capdamunt i dues ínfules a la part inferior.
Originàriament segle VIII era un simple capell cònic de roba blanca, conegut també per phrygium La primitiva orla daurada fou convertida en corona segle X i fou anomenada també regnum sota Bonifaci VIII 1294 hi fou afegida una segona corona, i una tercera triregnum sota Benet XII 1334 Segons el Pontifical Romà del 1596 significava el triple poder papal com a vicari de Crist, pare dels prínceps i reis i rector del món Signe d’autoritat i jurisdicció, Pau VI renuncià a usar-la, bé que continua com a emblema pontifici
escriptori
Història
Sala destinada a la transcripció de còdexs i redacció d’escriptures en els monestirs, col·legiates i catedrals de l’edat mitjana.
En l’antiguitat clàssica la transcripció de còdexs era feta a les botigues dels editors a càrrec d’escriptors laics pagats Amb la caiguda de l’Imperi la còpia de manuscrits s’anà refugiant a les comunitats monàstiques i clericals Entre els escriptoris més cèlebres poden ésser esmentats el de Vivarium, al segle VI, sota Cassiodor els de la cúria pontifical, Bobbio, Luxeuil, Corbie, Verona, Yarrow, York i Tours, als segles VII i VIII, i els de Sankt Gallen, Reichenau, Ratisbona, Reims, Montecassino i Moissac, als segles VIII-XI A Catalunya es destaquen els d’Urgell, Ripoll, Cuixà,…
gremial
Cristianisme
Drap quadrat que els bisbes es posaven sobre els genolls en asseure’s quan celebraven de pontifical.
faldistori
Tecnologia
Seient reial o pontifical, baix i sense respatller, sovint plegable, que era emprat a l’edat mitjana.