Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
porcellana

Porcellana de Delft
© Turisme d’Holanda
Art
Terrissa molt fina composta de feldespat i caolí que difereix de l’ordinària per la seva transparència.
Partint del feldespat i el caolí hi ha tres menes bàsiques de porcellana la porcellana tendra, que és un compost que té argila i vidre triturat, i que cou dues vegades la porcellana d’ossos de bou calcinats i pedra de Cornualla, que és una especialitat anglesa i nord-americana i que cou dues vegades la porcellana dura, obtinguda afegint als elements inicials silicat sòdic i aigua que la converteixen en una emulsió anomenada barbotina , i que cou una vegada o, si és vitrificada, dues La temperatura de cocció de tota mena de porcellana és entre 1200 i 1600°C La porcellana fou descoberta a la…
porcellana
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, de la família dels ciprèids, marins, caracteritzats pel fet de tenir la closca oviforme, amb les voltes invisibles, i l’obertura molt estreta, gairebé com una escletxa, i mancada d’opercle.
Habiten a les mars temperades i càlides, especialment a les mars tropicals, on assoleixen unes mides considerables A la Mediterrània hi ha diverses espècies de Cypraea, de mida petita
bufeta calcària
Patologia humana
Bufeta del fel que conté bilis radioopaca pel seu elevat contingut de sals càlciques.
Això permet que la bufeta sigui directament visible als raigs X
aïllador
Electrònica i informàtica
Peça de material dielèctric que serveix de suport als conductors.
Cal distingir els aïlladors per a línies aèries i per a installacions interiors Per a línies aèries hi ha els aïlladors rígids o de suport i els de suspensió o de cadena, constituïts per porcellana o vidre A les installacions interiors generalment tots són de suport, i estan constituïts per porcellana o aglomerats a base de resines sintètiques La porcellana que constitueix els aïlladors té un coeficient de dilatació lineal de 0,03 x 10 -4 per kelvin, una resistència a la tracció de 5 a 6 kPa i una resistència a la compressió d’uns 30 a 40 kPa Per tal que…
clapó
Indústria tèxtil
Màquina utilitzada per a efectuar el rentatge a fons de la roba, després de l’operació de descruat, quan aquesta es treballa en forma de corda.
El clapó és constituït per un dipòsit, revestit de rajola de València, dins el qual hi ha un corró de fusta que pot rodar al voltant del seu eix horitzontal, sota el qual va disposada una filera d’anells de porcellana per on passa la roba Fora del bany hi ha dos corrons, també de fusta, sotmesos a pressió regulable i recoberts d’una corda gruixuda de cànem o espart que fa de coixí en esprémer la roba El seu funcionament és el següent la roba en forma de corda entra en el bany per un dels seus extrems, passa per sota del corró submergit guiada pels anells de porcellana i després pels corrons…
bràquet

bràquets
Odontologia
Cadascun dels dispositius ortodòntics que s’adhereixen a l’esmalt de la superfície vestibular o lingual de les dents com a guia d’un arc de filferro que exerceix força sobre les dents amb la finalitat de provocar-ne el moviment i redreçar-les.
Els bràquets poden ser metàllics, de ceràmica, de porcellana, de vidre, de plàstic, etc
goma amoníaca
Química
Goma resina exsudada pel Dorema ammoniacum i probablement per altres umbel·líferes.
Forma llàgrimes irregulars, groguenques, d’olor peculiar i sabor acre i repugnant, que es fonen vers 45-55°C i són parcialment solubles en aigua És emprada en adhesius per a porcellana
clorur d’estany (IV)
Química
Líquid incolor càustic obtingut per acció de l’àcid clorhídrid sobre l’estany.
Hom l’empra com a mordent en tintoreria Amb el clorur d’estanyII, i en presència de sals d’or, dóna un precipitat de color vermell, anomenat vermell de Cassius , emprat en la decoració de porcellana
anomurs
El bernat ermità forma part de la secció de crustacis constituïda pels anomurs
© Corel Professional Photos
Carcinologia
Secció de crustacis decàpodes, situada entre els macrurs i els braquiürs.
Agrupa espècies que tenen l’abdomen voluminós, asimètric, nu i no segmentat, com els xufancs i bernats ermitans, o bé que el tenen reduït, simètric i amb els segments recoberts per pleurons calcificats, replegat sota ell mateix i no pas contra el cefalotòrax, com els sastres o els crancs de porcellana Els primers solen introduir l’abdomen, per tal de protegir-lo, dins les conquilles de molluscs gastròpodes, generalment, esponges i altres objectes, que traginen contínuament, i que canvien a mesura que se'ls queden petits Damunt aquests objectes protectors es fixen alguns antozous, esponges,…
bescuit
El toro Farnesi bescuit procedent d’Alcora (~1850)
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pasta fina i tendra de caolí cuita al forn, la superfície de la qual hom deixa en estat mat, sense pintura ni vernís.
A vegades rep una doble cuita Conegut ja a les manufactures de l’Extrem Orient, es difongué a Europa a partir de la segona meitat del s XVIII Als Països Catalans són notables els de la fàbrica de porcellana i ceràmica de l'Alcora
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina