Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
postres
Gastronomia
Fruita, dolços o altres menges amb què hom acaba el dinar i el sopar.
cullera
Cullera de postres
© Fototeca.cat
Estri de metall, de fusta, etc, generalment d’una sola peça, que té la forma d’una petita pala amb la fulla concavada i ordinàriament de forma oval, la qual serveix per a prendre una porció del contingut d’un recipient i transportar-la a un altre recipient o portar-la a la boca.
orellana
Orellanes d’albercoc
Alimentació
Tros de préssec, albercoc o pera tallat en forma de cinta i assecat.
Hom les consumeix torrades al forn, com a condiment de viandes, per postres, etc
curaçao
Begudes destil·lades
Licor elaborat a base de la pell d’una varietat de taronja agra i amargant (Citrus aurantium) molt abundant a l’illa de Curaçao, aiguardent i sucre.
Hom li atribueix propietats estimulants i estomacals és molt apreciat per a condimentar salses, gelats i diferents postres
bessó
Fructicultura
Tipus comercial d’ametlles, de llavor única ( bessó mascle
) o doble ( bessó femella
), força uniforme, bé que heterogeni pel fet que procedeix de varietats molt diferents.
El conjunt de bessons és anomenat comercialment ‘propietari’ generalment, el bessó femella és destinat a l’elaboració de torrons del tipus de Xixona, o sigui per a moldre, i el bessó mascle és consumit torrat com a postres
malvasia
Viticultura
Vi obtingut del raïm dit malvasia.
És licorós, fi i olorós Constitueix un excellent vi de postres, i hom el considera un dels millors del món L’exportació del vi a Amèrica, iniciada a Sitges al s XVIII, decaigué al XIX, per tal com hom transformava el vi en aiguardent Actualment, desapareguda pràcticament l’elaboració de Banyalbufar Mallorca Occidental, hom en continua elaborant a Sitges, amb raïm de municipis veïns Oleseta
pastisseria
Alimentació
Ofici de pastisser.
Hom classifica els productes de pastisseria en lleugers i sòlids La pastisseria lleugera comprèn les galetes, el pa de pessic, el brioix, la pasta fullada, etc La pastisseria sòlida comprèn preparacions que requereixen una digestió més llarga i que generalment són consumides durant els àpats varietats a base de carn, peix, etc o com a postres A més del seu caràcter tradicionalment artesanal, la pastisseria és avui també una activitat industrial important
alvocat
Alvocat
Botànica
Agronomia
Fruit en baia de l’alvocater, d’aspecte piriforme o arrodonit, generalment de pela verda o marronosa, llisa o rugosa.
La polpa, blanquinosa, mantegosa i de gust aromàtic envolta una única i gran llavor La seva composició és la següent aigua 70,1%, greixos 20,6%, hidrats de carboni 5,9%, proteïnes 2,1% i minerals 1,3% Conté també vitamines A i B, cistina, tirosina i triptòfan El seu valor calòric és de 207 cal/100 g Considerada com una de les millors fruites tropicals, s’utilitza al natural, assaonat o farcit en entrants, amanides o postres
castanyada
Menjars típics de la castanyada
© Adobe Stock / Nico
Folklore
Menjada de castanyes, normalment torrades, especialment la que hom sol fer la nit de Tots Sants.
Tradicionalment el costum ja era molt generalitzat a la fi del segle XVIII, la castanyada era efectuada en família, després de sopar el dia 1 de novembre, vigília del dia de difunts, acompanyada de panellets i vi dolç hom passava el rosari en commemoració dels morts Posteriorment, es traspassà la celebració a la vigília del dia 1 Actualment, se celebra en colles d’amics o en família, i fins i tot se’n fan de populars organitzades per ajuntaments o associacions com a postres es mengen panellets, castanyes i moniatos, acompanyats de vins dolços, rancis o també cava A les poblacions…
flamejar
Gastronomia
Encendre i fer cremar durant una breu estona el licor o l’aiguardent (rom, brandi, kirsch, etc) amb què hom ha ruixat (una menja o un plat ja preparat, especialment postres, com és ara flam, creps, etc), abans de servir-los.