Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
bivalent
Biologia
Configuració de l’aparellament cromosòmic en el decurs de la primera divisió meiòtica de dos cromosomes totalment o parcialment homòlegs.
La formació de bivalent és un requisit previ per a la reducció del nombre cromosòmic somàtic i per a ña distribució a l’atzar de les parelles aparellades Els bivalents poden ésser homomòrfics d’estructura afí, heteromòrfics d’estructura diferent o parcialment homòlegs, i precèntrics o precoços amb regions centromèriques ja separades a la primera metafase
africantrop
Paleontologia
Homínid descobert el 1935 per Kohl-Larsen vora el llac Njarasa o Eyasi, a Tanzània.
Considerat una forma recent d' Homo erectus , les restes trobades són fragments de tres cranis fòssils En l’actualitat, les restes del llac Njarasa o Eyasi s’inclouen, juntament amb els cranis de Ndutu i Bodo, en els anomenats Homo sapiens arcaics precoços, grup que pels seus caràcters anuncia ja l' Homo sapiens incloent els Neandertals i els homes moderns, però que reté encara diversos trets de l' Homo erectus Les darreres datacions de les restes d’Eyasi indiquen una edat de més de 200 000 anys
trasplantació nuclear
Biologia
Tècnica de manipulació genètica experimental que consisteix a introduir un nucli diploide d’una cèl·lula donadora en un ou fecundat de poc i enucleat prèviament.
Reimplantat l’ou a l’úter de la femella de la cèllula-ou original, comença el seguit de divisions cellulars vers el desenvolupament de l’embrió Tot i que experimentalment s’ha aconseguit amb una certa facilitat en amfibis, i més moderament amb mamífers ratolins, la transplantació nuclear presenta restriccions molt importants, com és ara el fet que els nuclis donadors han d’ésser provinents de cèllules embrionals en estadis molt precoços de desenvolupament blastòmers Els transplantaments de nuclis d’individus adults no donen lloc a individus normals o bé aquests no sobreviuen fins…
plural
Gramàtica
Dit de la realització del morfema gramatical nombre que representa més d’una entitat individualitzada, en oposició al singular, que en representa una de sola.
El català forma el plural dels substantius i dels adjectius afegint, generalment, una s al singular fill fills, blanc blancs, pare pares, feble febles Els acabats en a àtona la canvien en es casa cases Els acabats en vocal tònica afegeixen ns mà mans, rodó rodons En són excepció, que formen el plural només amb s lilà, mamà, mannà, paixà, papà, rajà, sofà, tarannà, xa, bebè, cafè, canapè, comitè, crepè, cupè, fe, mercè, oboè, rapè, te, tupè, vostè, abonaré, calé, clixé, consomé, jaqué, pagaré, peroné, puré, quinqué, ximpanzé, bisturí, esquí, frenesí, fricandó, landó, rondó, bambú, cautxú,…
raça berrixona
Ramaderia
Raça ovina francesa, criada especialment per a la producció de carn de primera qualitat, d’animals pesants, precoços (els xais aconsegueixen 40 kg en 4 mesos), resistents i molt ben conformats, caracteritzats per les orelles grosses, horitzontals o lleugerament caigudes, l’absència de banyes, el coll curt i gruixut, les espatlles i els lloms rectes i amples, i les extremitats curtes, amb els aploms regulars.
N'hi ha dos tipus principals la berrixona del Cher , de cos corpulent i parallelepipèdic, i la berrixona de l’Indre , de cos més allargat i talla mitjana
català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…