Resultats de la cerca

Tenen la boca armada amb un rostre potent Les potes són llargues i fortes Són predadors i zoòfags capturen altres insectes al vol, el qual sovint és molt ràpid Un gènere representatiu és Asilus

No pot volar, i s’alimenta d’invertebrats terrestres Es endèmic de Nova Caledònia La introducció dels predadors terrestres a l’illa n'ha minvat tant el nombre, que és una espècie amenaçada seriosament d’extinció

És format per un aplec de cèllules glandulars que conté un cultiu de bacteris luminescents, envoltat d’una capa de pigment fosc La seva situació és molt variable, segons les espècies, però normalment és a les regions ventrals del cos, i té una funció protectora enfront dels predadors bioluminescència

Els espiracles, grossos, són disposats dorsalment i darrere els ulls Les obertures branquials són ventrals i la boca, també ventral, presenta plaques dentàries característiques En quasi tots els raïformes l’aigua per a la respiració és aspirada pels espiracles i no per la boca, per tal d’evitar el perill d’absorbir el llim del fons Són marins i solen ésser carnívors i predadors de crustacis i molluscs Quasi tots són bentònics i reposen enterrant-se en el fons Comprèn unes 30 espècies, agrupades en 8 famílies

Habitualment l’espècie és proveïda d’algun mitjà de defensa efectiu i perillós per al depredador p ex, pot ésser tòxica En les espècies mimètiques, l’eficàcia de les coloracions aposemàtiques és basada en l’associació, per part del predador, dels colors d’una espècie inofensiva determinada amb els d’una altra de gust repellent o fortament perillosa

Al voltant de la base del bec tenen uns pèls llargs tàctils Les plomes són brunes, estretes i allargades Són endèmics de Nova Zelanda, tenen costums nocturns i l’olfacte extraordinàriament desenvolupat Localitzen els cucs i les larves colgats en la terra humida, d’on els extreuen amb el bec, i quan la terra és seca s’alimenten de la fruita que ha caigut dels arbres i de fulles Amb la introducció a les illes de diversos predadors, com ara gossos, gats, fures, etc, el nombre de kiwis minvà, i actualment hi ha perill d’extinció

Pot arribar a tenir una longitud total de 150 cm i una alçada de 50 cm Viu a la sabana africana, a Algèria i al sud del desert del Sahara S'alimenta al vespre i a l’alba de petits rosegadors, ocells, antílps joves i llangardaixos Les femelles pareixen dos o tres petits després d’una gestació de 9 a 11 setmanes S'emancipen de la mare quan tenen un any i s’estableixen en un territori propi Els seus predadors són lleopards, gossos i l’espècie humana S'ha extingit d’algunes zones de Sud-àfrica

Són mandibulats, amb suspensió hiostílica selacis o holostílica holocèfals, i tenen la boca en posició ventral Les aletes són sostingudes per peces cartilaginoses i còrnies, i les escates cutànies tenen estructura semblant a la de les dents denticles cutanis La cua és dificerca o heterocerca Les brànquies són a banda i banda de la faringe, entre els arcs branquials les fenedures branquials són de 5 a 7 parells selacis o d’un sol parell holocèfals hi manquen els opercles La fecundació és interna i s’efectua per mitjà de l’òrgan copulador del mascle pterigòpodes la reproducció és vivípara,…

No tenen cnidoblasts presenten, per contra, colloblasts, cèllules adhesives especials, situades sobre els filaments prènsils El cos acostuma a ésser ovoidal o esfèric, amb només dos plans de simetria Efectua el moviment de natació mitjançant la vibració de flagels externs, agrupats en paletes o pintes , i aquestes, en vuit costelles o columnes longitudinals Són quasi tots formes pelàgiques i no presenten alternança de generacions Segons que posseeixin o no tentacles prènsils i segons la forma de la faringe, es divideixen en dos ordres tentaculats o microfaringis , amb dos tentacles i una…

S'anomenen també porcell o surer Són recoberts de plaques dèrmiques romboidals, i la boca és prominent i proveïda de dents fortes Les aletes pectorals són poc desenvolupades més amunt tenen unes petites obertures branquials Les aletes pelvianes resten reduïdes a uns pocs radis espinosos reunits per una membrana La primera aleta dorsal té tres radis espinosos, el primer dels quals és molt ossificat i és dentat els dos primers radis resten units a la base per un dispositiu característic d’aquests peixos, semblant al disparador d’una arma, i que és un mecanisme de defensa contra els …