Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
asílids
Entomologia
Família de dípters braquícers ortorafs que comprèn individus de dimensions grans, amb el cos allargat i pilós.
Tenen la boca armada amb un rostre potent Les potes són llargues i fortes Són predadors i zoòfags capturen altres insectes al vol, el qual sovint és molt ràpid Un gènere representatiu és Asilus
kagú
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels rinoquètids, que fa de 50 a 60 cm i té el plomatge d’un gris pissarrenc clar, amb les ales una mica més fosques i barrades de roig, blanc o negre, i un plomall erèctil al pili.
No pot volar, i s’alimenta d’invertebrats terrestres Es endèmic de Nova Caledònia La introducció dels predadors terrestres a l’illa n'ha minvat tant el nombre, que és una espècie amenaçada seriosament d’extinció
fotòfor
Anatomia animal
Òrgan lluminós que presenten la majoria de crustacis, de cefalòpodes i de peixos que habiten a més de 500 m de profunditat.
És format per un aplec de cèllules glandulars que conté un cultiu de bacteris luminescents, envoltat d’una capa de pigment fosc La seva situació és molt variable, segons les espècies, però normalment és a les regions ventrals del cos, i té una funció protectora enfront dels predadors bioluminescència
raïformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels condrictis, sèrie dels hipotremats, de cos aplanat dorsiventralment, tronc en forma d’escut o disc aplanat i cua més o menys llarga.
Els espiracles, grossos, són disposats dorsalment i darrere els ulls Les obertures branquials són ventrals i la boca, també ventral, presenta plaques dentàries característiques En quasi tots els raïformes l’aigua per a la respiració és aspirada pels espiracles i no per la boca, per tal d’evitar el perill d’absorbir el llim del fons Són marins i solen ésser carnívors i predadors de crustacis i molluscs Quasi tots són bentònics i reposen enterrant-se en el fons Comprèn unes 30 espècies, agrupades en 8 famílies
aposemàtic | aposemàtica

Aposematisme (mosca amb aparença de vespa)
© Fototeca.cat.Corel
Ecologia
Dit de la coloració protectora que fa vivament desagradable un animal enfront dels seus presumptes predadors.
Habitualment l’espècie és proveïda d’algun mitjà de defensa efectiu i perillós per al depredador p ex, pot ésser tòxica En les espècies mimètiques, l’eficàcia de les coloracions aposemàtiques és basada en l’associació, per part del predador, dels colors d’una espècie inofensiva determinada amb els d’una altra de gust repellent o fortament perillosa
kiwi
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels apterigiformes, de la família dels apterígids, que comprèn tres espècies (la més grossa de les quals ateny 70 cm), que tenen el bec molt llarg i prim, lleugerament corbat cap avall, a la punta del qual s’obren les fosses nasals.
Al voltant de la base del bec tenen uns pèls llargs tàctils Les plomes són brunes, estretes i allargades Són endèmics de Nova Zelanda, tenen costums nocturns i l’olfacte extraordinàriament desenvolupat Localitzen els cucs i les larves colgats en la terra humida, d’on els extreuen amb el bec, i quan la terra és seca s’alimenten de la fruita que ha caigut dels arbres i de fulles Amb la introducció a les illes de diversos predadors, com ara gossos, gats, fures, etc, el nombre de kiwis minvà, i actualment hi ha perill d’extinció
serval
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels fèlids, de cap petit amb orelles grosses, fosques i arrodonides i cua curta, de pèl groguenc amb taques fosques, llevat de les parts inferiors i el musell, de color blanc.
Pot arribar a tenir una longitud total de 150 cm i una alçada de 50 cm Viu a la sabana africana, a Algèria i al sud del desert del Sahara S'alimenta al vespre i a l’alba de petits rosegadors, ocells, antílps joves i llangardaixos Les femelles pareixen dos o tres petits després d’una gestació de 9 a 11 setmanes S'emancipen de la mare quan tenen un any i s’estableixen en un territori propi Els seus predadors són lleopards, gossos i l’espècie humana S'ha extingit d’algunes zones de Sud-àfrica
condrictis

Condrictis (tauró)
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Classe de peixos, gairebé sempre marins, que posseeixen esquelet cartilaginós, lleugerament calcificat, i tenen notocordi.
Són mandibulats, amb suspensió hiostílica selacis o holostílica holocèfals, i tenen la boca en posició ventral Les aletes són sostingudes per peces cartilaginoses i còrnies, i les escates cutànies tenen estructura semblant a la de les dents denticles cutanis La cua és dificerca o heterocerca Les brànquies són a banda i banda de la faringe, entre els arcs branquials les fenedures branquials són de 5 a 7 parells selacis o d’un sol parell holocèfals hi manquen els opercles La fecundació és interna i s’efectua per mitjà de l’òrgan copulador del mascle pterigòpodes la reproducció és vivípara,…
ctenòfors
Zoologia
Embrancament d’eumetazous celenterats marins molt afins als cnidaris, amb els quals hom els agrupava antigament.
No tenen cnidoblasts presenten, per contra, colloblasts, cèllules adhesives especials, situades sobre els filaments prènsils El cos acostuma a ésser ovoidal o esfèric, amb només dos plans de simetria Efectua el moviment de natació mitjançant la vibració de flagels externs, agrupats en paletes o pintes , i aquestes, en vuit costelles o columnes longitudinals Són quasi tots formes pelàgiques i no presenten alternança de generacions Segons que posseeixin o no tentacles prènsils i segons la forma de la faringe, es divideixen en dos ordres tentaculats o microfaringis , amb dos tentacles i una…
ballesta
ballesta (B.carolinensis)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels plectògnats, de la família dels balístids, que poden atènyer uns 40 cm, de cos ovalat, molt alt i comprimit, de colors bruns o d’oliva, poc diferenciat del cap.
S'anomenen també porcell o surer Són recoberts de plaques dèrmiques romboidals, i la boca és prominent i proveïda de dents fortes Les aletes pectorals són poc desenvolupades més amunt tenen unes petites obertures branquials Les aletes pelvianes resten reduïdes a uns pocs radis espinosos reunits per una membrana La primera aleta dorsal té tres radis espinosos, el primer dels quals és molt ossificat i és dentat els dos primers radis resten units a la base per un dispositiu característic d’aquests peixos, semblant al disparador d’una arma, i que és un mecanisme de defensa contra els …