Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
biquini
Noia a la platja prenent el Sol amb un biquini
Corel
Indumentària
Vestit de bany femení que consta d’un eslip i uns sostenidors.
tallar
Escurçar el camí entre dos punts prenent la diagonal.
el·lipsoide
El·lipsoide aplatat (a) i allargat (b) obtinguts per rotació d’una el·lipse, prenent com a eix de la rotació el que conté, en el primer cas, el semieix menor d’aquesta el·lipse i, en el segon, el semieix major
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície de segon grau o quàdrica amb centre l’equació de la qual és (
x 2
/a 2
)+(
y 2
/b 2
)+(
z 2
/c 2
)=1 si els eixos de coordenades són els propis de la quàdrica.
Una ellipse que giri al voltant del seu eix menor determina un ellipsoide aplatat , anomenat també esferoide oblat i una ellipse que giri al voltant del seu eix major determina un ellipsoide allargat , anomenat també esferoide prolat Quan a=b=c=r l’ellipsoide esdevé una esfera de radi r
rebatuda
Acció d’acabar una cosa prenent-ne la darrera porció.
morrejar
Mamar l’infant sense gana prenent i deixant el pit.
quadrant
Matemàtiques
Cadascuna de les quatre parts en què un pla és dividit per dos eixos de coordenades rectangulars.
Són anomenats primer, segon, tercer i quart quadrant , prenent com a primer el superior de la dreta i comptant-los en el sentit antihorari
deformació plàstica
Física
Deformació d’un material sotmès a uns esforços, la qual roman en cessar aquests.
El material flueix sense destruir-se, prenent noves estructures i canviant les propietats Si hom augmenta molt la intensitat dels esforços, l’estructura esdevé més rígida i es trenca
estil tul·lià
Retòrica
Un dels quatre estils retòrics més importants (romà, hilarià, tul·lià, isidorià) a les escoles medievals.
Prenent com a exemple la imitació de Ciceró i de Livi, aquest estil no recorria a les regles rítmiques del cursus , sinó que es caracteritzava per una sèrie de figures i trops i aconseguia una certa escalfor sentimental amb una dosi notable d’èmfasi retòrica
regla de L’Hôpital
Matemàtiques
Regla que permet de calcular límits de funcions en el cas d’indeterminacions del tipus 0/0 o ∞/∞.
Segons aquesta regla, el límit del quocient de dues funcions és igual al quocient de llurs derivades, o sia Si el quocient entre les primeres derivades continua essent indeterminat, hom aplica la regla prenent les segones derivades, i així successivament, fins a resoldre la indeterminació
governar
Transports
Dirigir (una nau) per un rumb determinat.
Hom pot governar una nau mantenint-la constantment en una direcció assenyalada per l’agulla nàutica, tal com es fa en alta mar, o bé prenent com a referència un punt fix a terra En una formació de vaixells, hom pot governar un vaixell seguint-ne un altre de la formació