Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cap de dol
Persona o persones que presideixen un dol.
cònsol | consolessa
Dret administratiu
A Andorra, cadascun dels dos representants dels consells de parròquia (o de comú), elegits cada quatre anys, anomenats cònsol major i cònsol menor, a la vegada representants de la parròquia, juntament amb els dos cònsols anteriors, al Consell General de les Valls.
A les parròquies on hi ha consells de quart consell de quart presideixen igualment els dels grups de quarts a què pertanyen
cap de dol
Persona o persones que presideixen el dol en l’enterrament i els funerals.
complex
Psicologia
Conjunt de tendències inconscients que determinen les activitats i el comportament de l’individu.
Adoptat pels psicoanalistes, el terme expressa un conjunt d’imatges amb una especial càrrega afectiva, el qual, en ésser reprimit, adquireix una dinàmica subconscient que es manifesta simbòlicament en somnis i, en estat de vigília, en altres formes Freud, o en certes forces morals que presideixen l’estructura de l’inconscient Jung Els complexos np són quelcom patològic, però poden esdevenir-ho com a conseqüència de modificacions posteriors o d’hipertròfies secundàries, fins el punt que cada esdeveniment important de la infancia pot provocar-ne un complex de castració, complex d’…
autoritat
Dret
Persona investida de propietats imperatives.
Cal no confondre el concepte d’autoritat pública amb el de funcionari públic Aquest exerceix funció pública, però pot no ésser investit d’autoritat També hi ha autoritats públiques que no són funcionaris Les autoritats, com a conseqüència de llur investidura, tenen possibilitat de manar i de fer obeir immediatament llurs manaments dins l’esfera de llurs potestats, ultra el poder general que els permet de mantenir l’ordre i de dirigir les actuacions en tots els actes públics que presideixen Algunes autoritats tenen reconeguts honors especials canonades, tocs de tambor, palli, etc…
oratòria
Literatura
Art d’expressar-se, de parlar en públic (en una reunió, en una assemblea), en tant que és estudiada en la seva actuació pràctica, en les seves manifestacions històriques, en la seva evolució a través d’èpoques determinades en diversos pobles o en els diversos oradors.
A l’antiguitat clàssica, a Grècia es desenvolupà aviat, relacionada amb l’estructura de la polis, amb les assemblees lliures i els tribunals populars Els primers testimonis indirectes es troben en les obres dels historiadors del segle V aC Heròdot i, sobretot, Tucídides, que intercalen discursos en les seves descripcions Posteriorment, mentre Lísies, amb la seva sobrietat, fixa l’oratòria judicial, Isòcrates, Demòstenes i Èsquines abracen amb llur activitat tots els gèneres oratoris, en creen els models definitius i posen les bases de la futura gran eloqüència romana Encara apareix, però, la…
hoquei sobre herba
Jugadors d’hoquei sobre herba del Club Deportiu Terrassa Hockey que jugaren el primer partit oficial del club, el 1912
CD Terrassa Hockey
Hoquei sobre herba
Esport practicat entre dos equips que consisteix a introduir una bola a la porteria contrària amb l’ajut d’un bastó anomenat estic.
El terreny de joc pot ser un camp a l’aire lliure o una pista coberta o descoberta hoquei sala Els mateixos esportistes que juguen a hoquei sobre herba practiquen també l’hoquei sala, ja que les competicions s’alternen en el calendari En l’hoquei sobre herba, els equips són formats per onze jugadors un porter, equipat amb proteccions especials, i deu jugadors de camp, amb una disposició tàctica similar a la del futbol El terreny de joc és rectangular, de 91,40 m de llarg per 55 d’ample Les porteries fan 3,66 m de llarg per 2,14 d’alt Només es pot marcar gol colpejant la pilota amb l’estic…