Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
torneig
Esport general
Jocs
Competició entre equips o individualitats, un dels quals és proclamat campió.
Generalment, els torneigs es disputen per eliminatòries, per tal d’arribar a una final entre dos equips o participants, i en la forma de tots contra tots, a una volta, dues voltes i àdhuc quatre voltes
jubileu
Religió
En la llei mosaica, solemne celebració de perdó, que s’esqueia cada cinquanta anys.
Hom havia d’alliberar els esclaus, tornar a llurs propietaris les terres alienades i deixar els conreus en repòs L’Església catòlica instituí també un jubileu, anomenat també any sant o any jubilar , durant el qual tots els fidels que, satisfetes certes condicions, visiten les basíliques romanes obtenen indulgència plenària L’inaugura el dia de Nadal L’any següent, la indulgència sol ésser atorgada universalment a favor de diverses esglésies de les diverses diòcesis Fou instituït pel papa Bonifaci VIII, el qual impulsà el primer jubileu el 1300 Celebrat un cop cada segle, el 1475 en fou…
crida
Història
Dret administratiu
Document emanat d’una autoritat municipal o reial que conté el text destinat a ésser proclamat en veu alta.
trouvère
Literatura
Nom genèric que prengueren els poetes lírics cortesans en llengua d’oïl, des del final del s. XII fins al començament del XIV, imitant el nom de trobaire (en cas oblic trobador) dels poetes en llengua d’oc, dels quals prengueren l’estrofisme, l’estil i una gran part del contingut.
Hom considera que els primers trouvères d’obra coneguda són Chrétien de Troyes, Guiot de Provins i Huon d’Oisy Els més notables són Gace Brulé, Conon de Béthune, el Châtelain de Coucy, el rei Teobald de Navarra, Hugues de Berzé, Jean Bodel i el grup d’Arràs, etc La seva poesia és essencialment un art en el qual predomina la forma Entre els trouvères figura un “Rois d’Aragon”, que ha d’identificar-se amb Charles de Valois, proclamat rei d’Aragó pels francesos que envaïren Catalunya el 1185
sipai
Història
Als s. XVIII i XIX, soldat indi al servei de França, Portugal i la Gran Bretanya.
Organitzats sobretot pel francès Dupleix i l’anglès Clive, foren mantinguts després per la Companyia de l’Índia Oriental L’any 1857 esclatà una revolta d’aquestes tropes, capitanejada per Nana Sahib, que afectà sobretot les terres del curs mitjà del Ganges Bahadur Sah, l’últim descendent del Gran Mogol, fou proclamat emperador a Delhi Les tropes britàniques, però, no trigaren gaire a dominar la rebellió Bahadur Sah fou desterrat a Birmània i la Companyia de l’Índia Oriental fou dissolta 1858 Posteriorment, els regiments de sipais foren reorganitzats
haiximita
Història
Membre de la dinastia quraixita descendent de Hāšim, antecessor de Mahoma.
Els haiximites foren xèrifs de la Meca fins que Ḥusayn ibn ‘Alī fou proclamat rei d’Al-Ḥiǧāz 1916 Bandejats d’Aràbia per Abd al-’Aziz II, ocuparen el tron de Síria Fayṣāl ibn Ḥusayn, 1919-20 i el de l’Iraq Abdullah, 1919-21, i el mateix Fayṣāl i els seus descendents fins el 1958, mentre que Abdullah, nomenat emir de la Transjordània pels britànics 1921, n’assolia la independència 1946 i hi instituïa el regne haiximita 1947, sota el govern de Ḥusayn ibn Ṭalāl Hussein I de Jordània, entre el 1953 i el 1999, i, des d’aquest any, d’ Abdallà II de Jordània
sadita
Història
Membre de la dinastia xerifiana que regnà al Marroc del 1542 al 1660.
Fundada pel xeic Muḥammad al-Mahdī, inicià la supremacia àrab enfront dels anteriors governs d’origen berber presa del S marroquí als wattàssides, 1523, i ocupació definitiva de Fes el 1544 Per a fer front a l’expansió otomana des d’Algèria comptà amb l’aliança de la corona de Castella En ésser assassinat per emissaris de Solimà el Magnífic 1557, les lluites dinàstiques entre el mawlāy Muḥammad i el seu oncle ‘Abd al-Malik provocaren la intervenció portuguesa i després de la batalla d'Alcazarquivir 1578, on moriren el mawlāy Muḥammad i Sebastià de Portugal, fou proclamat soldà el…
llei de supremacia
Cristianisme
Llei del Parlament anglès (1535) per la qual el rei —Enric VIII i els seus successors— era proclamat cap suprem de l’Església anglicana (anglicanisme).
Abolida per la reina Maria I, fou novament promulgada per Elisabet I d’Anglaterra 1559