Resultats de la cerca

Era format per cinc consellers i per vint-i-quatre prohoms del Consell de Cent, pertanyents a tots els estaments, i era presidit pel governador, o pel veguer o el batlle de Barcelona, assistits per l’assessor i escrivà de les corts respectives Tenia lloc a la presó Només podia ésser convocat en absència del rei, del primogènit o del governador general i, des de la fi del s XV, del lloctinent general de Catalunya La sentència —normalment de mort—, donada mitjançant votació, per majoria, dels consellers i els prohoms, després de l’exposició i el parer previs donats per…

A Barcelona, a partir del 1510, els ciutadans honrats reberen el de magnífic

Gaudia d’una certa representació davant el poder reial o senyorial o davant tercers, personificada en els seus membres més destacats o prohoms , i per això era anomenada sovint universitas proborum hominum Aquesta significació perdurà durant l’edat mitjana i àdhuc en els temps moderns per a designar les municipalitats ja constituïdes i organitzades amb llurs propis consells i autoritats, especialment en llocs rurals universitats o comuns de parròquies o de districtes menors dins un terme jurisdiccional, i no és estrany que les comunicacions i els privilegis dels poders reial o…

A vegades també era anomenat justícia, denominació que prevalgué a València Tenia jurisdicció civil i criminal, però, a diferència del veguer, aquesta restava circumscrita dins el terme de la ciutat era relativament autònoma Per regla general era elegit anualment pels prohoms de la ciutat i no calia que fos lletrat ni d’una categoria determinada A Lleida, per exemple, on aquesta institució fou més desenvolupada, el 1300 el cort era assistit per dos paers en la instrucció del procés i per dos paers i deu prohoms per a dictar la sentència Les seves funcions, tanmateix…

Llur nombre fou de quatre, elegits a partir de 16 prohoms quatre per parròquia, entre els quals el veguer n'escollia quatre un representant per parròquia

El càrrec fou reglamentat per les ordinacions de la Universitat de Prohoms de la Ribera de Barcelona el 1258 És considerat com a precedent del cònsol d’ultramar

En les antigues universitats, embrionàries corporacions locals, entre llurs prohoms, a més dels jurats, paers o cònsols, figuraven els simples homes de consell, nomenats, segons els llocs i les normes institucionals, per elecció dels caps de casa o bé per insaculació

Algunes vegades aquest tractament era substituït pels d' honorable o venerable o afegit a aquest honrable i discret , venerable i discret Havia estat donat alguna vegada també als mercaders i, especialment, a algunes autoritats menors, com patrons de nau, cònsols de catalans, prohoms de consells municipals, etc, acompanyat sovint d’uns altres adjectius honrat, savi i discret

Segons els indrets i les èpoques foren anomenats també caporals, sobreposats, prohoms, majorals, majordoms, clavaris o priors Representaven la corporació davant l’autoritat municipal, feien d’inspectors del treball i de jutges en conflictes interns i integraven el tribunal d’exàmens per tal d’assolir el grau mestre Eren elegits anualment pels mestres de l’ofici o confraria