Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
roda
Transports
Cadascun dels elements que, ultra sostenir un vehicle, el fan desplaçar sobre el sòl o en faciliten el desplaçament.
Les rodes dels carros i dels cotxes, primitivament de fusta, massissa o de botó i raigs, i proveïdes posteriorment de llanda de ferro, actualment van equipades amb pneumàtic carro Les dels vehicles automòbils, també originàriament de fusta i proveïdes de raigs i actualment metàlliques, massisses o buidades, anomenades llandes, i només en determinats models d’automòbils de raigs, i proveïdes de pneumàtic, poden assumir, ultra la funció de sostenir el vehicle, missions propulsores les rodes motrius o de direcció les rodes directrius i són els suports…
submunició
submunició
© Fototeca.cat
Militar
Municions que omplen la carcassa de determinats tipus de bombes i que en esclatar són alliberades.
Escampades sobre una àrea extensa, gràcies al paracaigudes de què van proveïdes en multipliquen l’abast destructiu
arbre telescòpic
Tecnologia
Arbre compost de dues o més peces que llisquen l’una dins l’altra, la qual cosa permet de variar la longitud d’aquest.
Algunes freses, per exemple, són proveïdes d’arbre telescòpic per tal de permetre el movimennt vertical de la taula
binadora
Agronomia
Eina o màquina emprada per a binar; sol ésser una variant d’aixada o una arada de pales petites.
També són emprades com a binadores conreadores proveïdes de peces de treball pues o discs dentats disposades per a aquesta feina
adreçament
Indústria tèxtil
Operació d’acabament que consisteix a disposar els fils de trama perpendiculars respecte als d’ordit.
L’adreçament és realitzat en màquines del tipus ram , proveïdes de mecanismes que permeten de desplaçar les passades per tal d’obtenir l’esmentada perpendicularitat
màquina recol·lectora
Màquina recol·lectora de patates de dipòsit basculador
© Fototeca.cat
Agronomia
Nom genèric de les màquines autopropulsades o bé arrossegades o empeses per un tractor, que serveixen per a fer la collita d’algun producte que lleva la terra.
Hi ha diverses menes de recollectores, concebudes i construïdes especialment llevat d’algunes recollectores d’hortalisses per a cadascun dels productes que hom vol recollectar Algunes recollectores, les de tubercles i les de bleda-raves, són anomenades preferentment arrencadores, i unes altres, les de cereals, segadores Les recollectores de blat de moro són proveïdes d’una mena de pinta entre les pues de la qual passen les tiges i les fulles, però no les panotxes, que poden ésser emmagatzemades en la mateixa recollectora o transportades per un transportador de cinta o un altre…
sardinalera
Transports
Pesca
Embarcació dedicada a la pesca amb sardinals de manera generalment no exclusiva, sovint dedicada a altres tipus de pesca i, fins i tot, a altres activitats, i armada per a la pesca amb sardinals en l’època propícia.
Les sardinaleres solen tenir uns 7 m d’eslora, 1,50 m de mànega i 1,20 m de puntal, són d’aparell llatí i van proveïdes de rems
xalana
Transports
Embarcació de fons pla, de bordes paral·leles i amb la proa i la popa arrodonides, construïda per a la navegació fluvial i emprada també en la càrrega i descàrrega de vaixells en determinats ports.
Les xalanes, molt emprades a l’Europa central, solen ésser proveïdes d’un petit motor o, remolcades en sèrie, arrossegades per potents remolcadors, però també en naveguen a la sirga
fucus
Botànica
Gènere de feofícies, de la família de les fucàcies, molt abundants a la zona intermareal de les mars fredes.
Són algues coriàcies i molt mucoses, sovint proveïdes d’aerocists que els permeten de flotar Són una part important del varec i serveixen d’adob i per a fer pinso
baining
Etnologia
Individu d’unes tribus agrícoles seminòmades de Nova Bretanya, de llengua no melanèsica, classificades sovint entre les pigmoides de Malàisia a causa de la baixa estatura (159 cm de mitjana) de llurs individus.
Són característiques llurs màscares d’escorça i de cistelleria, proveïdes d’uns llavis de grans dimensions Els bainings sofriren greus pèrdues durant l’ocupació japonesa de l’illa en la Segona Guerra Mundial