Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
efecte Voigt
Física
Birefringència que presenten les substàncies anisòtropes sotmeses a un camp magnètic B en ésser observades en la direcció perpendicular a les línies de B.
Els càlculs teòrics proven que l’efecte és de segon ordre en B , d’acord amb l’observació experimental de la petitesa de l’efecte Aquest efecte, anomenat també de doble refracció magnètica, fou observat l’any 1898 per WVoigt
oniromància
Esoterisme
Endevinació basada en la interpretació dels somnis.
Present en les religions i cultures més antigues a la religió vèdica, a l’epopeia babilònica de Gilgameš, a Egipte i a Grècia, la veritable oniromància pressuposa que els somnis tenen un llenguatge no comprensible per a tothom i que, per tant, reclamen la interpretació de personatges especialitzats i competents els endevins babilonis, els mags perses, etc A l’antiguitat, fou conreada d’una manera ocasional, però tendí a desenvolupar-se i constituir-se d’una manera sistemàtica, pseudocientífica com ho proven diverses obres hellenístiques, i així encara perviu en les supersticions…
contesa
Electrònica i informàtica
Moment o situació en què dues estacions terminals d’un circuit proven de transmetre alhora.
papers
Documents que proven la identitat de la persona, la validesa d’una cosa, una autorització, etc..
documentació
Diplomàtica i altres branques
Documents emanats d’una autoritat competent que proven la identitat d’una persona, la seva filiació, el seu estat social i jurídic, etc.
escriba
Història
A l’Orient Pròxim i Mitjà antics, persona versada en l’escriptura del seu país.
A Mesopotàmia gaudí d’un gran prestigi a causa, sobretot, de la complexitat de l’escriptura cuneïforme, que li exigia un alt grau d’especialització N'hi havia de moltes menes dels temples, de l’exèrcit, etc i, a diferència d’Egipte, hi ha documentades també dones escriba, per bé que de forma excepcional És, però, a Egipte on apareix, potser més ben definida, la figura de l’escriba Era el funcionari per excellència qui dominava l’escriptura egípcia en controlava l’administració, indispensable per a tothom i per a tot D’això, n'era ben conscient, com ho proven una colla d’obres…
oposició
Dret administratiu
Procediment de selecció de funcionaris consistent a fer una sèrie d’exercicis orals o escrits, o orals i escrits, que proven la suficiència dels aspirants a una càtedra, un càrrec oficial, etc, i els classifica per raó de la puntuació obtinguda.
corona
Corona de Sant Eduard amb què fou coronat Carles II (1661) i usada en les coronacions reials angleses
© Fototeca.cat
Art
Història
Cèrcol de metall adornat de florons, pedres precioses, etc, que se cenyeix al cap com a símbol de dignitat sobirana o nobiliària.
Història i tipus La corona fou utilitzada des de temps molt antic pels personatges que s’havien destacat en algun fet religiós, polític o militar Al Pròxim Orient, l’empraren els reis i els sacerdots, amb un gran sentit místic A Egipte són remarcables, entre d’altres, la corona blanca o de l’Alt Egipte, la corona roja , del Baix Egipte, el pšen o doble corona , formada per la superposició de la roja i la blanca, i el khepreš o corona blava , emprada generalment per a la guerra i la caça Els grecs i els romans utilitzaren corones de fulles i de metall, ornades o no amb pedreria, per a premiar…
romanització
Història
Lingüística i sociolingüística
Procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma arreu de l’imperi Romà.
La unitat política donà lloc a la unitat cultural i lingüística que tant havia d’influir, de retop, en la difusió del cristianisme Roma ocupava el centre geogràfic de l’Imperi, que s’estenia a l’entorn de la mar Mediterrània, convertida per als romans en mare nostrum la unitat política s’establí, doncs, al voltant de la seva àrea i fou seguida de la unitat cultural facilitada per l’ús del llatí i les comunicacions que assegurava aquesta mar Així la Mediterrània fou l’eix d’unió per als pobles de l’Imperi Només l’Orient, proveït d’una cultura superior, l’hellenística, mantingué, tret de Dàcia…
bou

Vaca i vedell mascle de la raça aberdeen-angus
The Aberdeen-Angus Cattle Society
Mastologia
Ramaderia
Mamífer remugant de peu rodó, mascle, de la família dels bòvids, de gran talla (2 m de llargària i 1,5 m d’alçària a la creu), de cap gros i massís, amb banyes punxegudes (bé que hi ha formes sulles), recurvades enlaire i potents.
Descripció Té la pell coberta de pèl curt, de coloració diversa negra, castanya, etc o clapada La forma domèstica deriva de diferents espècies salvatges, possiblement de l’ur, i fou originàriament domesticat a l’Àsia, 10000 anys aC El bou és el menys dòcil dels animals domèstics, i és anomenat sovint per això bou brau o simplement brau el seu caràcter agressiu no el fa apte per a les labors agrícoles, llevat de quan és castrat, i és destinat sobretot a la propagació de l’espècie La necessitat de castrar la major part dels individus per tal d’obtenir-ne un rendiment com a animals de tir, de…