Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
pacífic
Anvers i revers d’un pacífic d’or de Renat I de Provença (1467-70)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’or, de curs general, creada pel rei Pere IV de Catalunya-Aragó, l’any 1465, a fi de fer cara a les despeses de la guerra contra Joan II.
Contenia 2, 94 g d’or, tenia talla de 68 peces per marc, llei de 20 quirats i li fou assignat un valor de 18 sous La moneda, creada en la línia del cruzado portuguès, fou acceptada però en el mercat a un curs de 20 sous, equiparable al del ducat venecià, molt ben valorat El rei també baté migs pacífics i un múltiple de 20 L’èxit de la moneda permeté al sobirà de fondre florins d’or i de reencunyar-los en forma de pacífics A l’anvers, la moneda porta la imatge del rei, vist de cara, amb corona i ceptre dintre un camp limitat per orla multilobulada i la llegenda “Petrus Quartus Dei gratia rex…
costa
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
Tros de terra que és en contacte amb la mar.
Segons l’estat d’erosió, degut al treball de la mar, i l’acumulació de sediments, les costes presenten aspectes diferents, i poden ésser agrupades en costes rocalloses i costes d’acumulació A les costes rocalloses predomina l’erosió els penya-segats són costes rocalloses que presenten un relleu escarpat, tenen un gran pendent i solen ésser precedits per una plataforma rocallosa de superfície regular, que sobresurt a la baixamar Es formen per l’acció mecànica de les ones i dels còdols i la sorra que baten la costa i soscaven, així, la base del penya-segat amb el temps i aprofitant les…
badia
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Oceanografia
Entrada del mar o d’un llac en la costa, generalment més petita que un golf; l’obertura sol ésser més gran que no pas la penetració terra endins.
Per influència de l’ús anglès, el nom de badia designa alguns braços de mar badia de Baffin, alguns grans golfs gran badia Australiana i algunes grans masses d’aigües que penetren profundament el continent badia de Hudson En dret internacional, les badies han adquirit relleu com a conseqüència del problema del mar territorial La determinació del límit d’aquest tradicionalment de tres a dotze milles, encara que de vegades s’estén de 120 a 200 milles no ofereix cap dificultat quan la costa és rectilínia, però és difícil de fixar quan la mar forma entrants de penetració profunda La qüestió ha…
pilar coronat

Pilars coronats a Lo Sauze dau Lac (Provença – Alps – Costa Blava)
Gilles Péris y Saborit (CC BY-NC 2.0)
Geomorfologia
Forma columnar a l’extrem de la qual hi ha un bloc rocallós, que es forma en dipòsits d’origen morènic o volcànic, en els quals els blocs són heteromètrics i poc compactats.
Pot assolir de 20 a 30 m d’alçària L’acció de les aigües d’aixaragallament se n'emporta els fragments, però sota un bloc gros, a causa del mateix pes, el material de gra més fi resta compactat A vegades poden soscavar el bloc fins a fer-lo bascular i caure, però la columna perdura més temps Hom també les anomena demoiselle coiffée i cheminée de fée
art provençal
Art
Art desenvolupat a Provença.
Les seves primeres formes originals sorgiren durant el s XII Sobre la base d’una forta empremta romana, l’arquitectura romànica conjuminà influències de la Llombardia, el Llenguadoc i Alvèrnia antiga catedral de la Major a Marsella, església de Nostra Dona dels Doms a Avinyó, Sant Gèli i Sant Tròfim d’Arle L’escultura, malgrat la sobrietat de la decoració arquitectònica, té admirables exemples a la façana i al claustre de Sant Tròfim d’Arle i a la portada de Sant Gèli L’inici del s XIII presenta la utilització sistemàtica de la volta d’encreuament d’ogives gòtica basílica de Sant Víctor a…
calanca
Oceanografia
Cala estreta, de parets escarpades, acabada en cul-de-sac.
Són típiques de la costa de Provença
esternbèrgia
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, alta de 15 a 30 cm, amb fulles cintiformes acanalades i amb una sola flor groga.
Indígena de Provença, és plantada en parterres i platabandes
llengua
Història
Cadascuna de les circumscripcions territorials en les quals tenia dividida la jurisdicció l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem (hospitaler).
N'arribaren a existir vuit Aragó, Castella, França, Alvèrnia, Provença, Itàlia, Alemanya i Anglaterra
carxofera
Flor de la carxofera
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 90 a 150 cm d’alçada, fulles superiors pinnatífides, grosses, sense espines, i capítols grossos carnosos: les carxofes, amb bràctees amples i ovades, carnoses a la base, no acabades en espina, comestibles.
Les flors són tubuloses, de color blau violaci, i poden servir per a coagular la llet Tota la planta s’assembla força al card, del qual possiblement procedeix després de modificacions degudes al conreu Conté inulina i un principi amarg, de propietats tòniques emprat en algunes fórmules de vins aperitius, que té també una acció beneficiosa sobre el fetge, per tal com afavoreix la secreció de bilis Popularment hom n'administra el suc de les fulles o la decocció Exigeix climes temperats i secs i terrenys profunds i frescals els argillosilícics i els argillocalcaris li són molt favorables Es…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina